París promou festes a l'aire lliure per suplir el buit de l’oci nocturn

ParísParís continua sent una festa, però ara al carrer. Des del 17 de març, la vida nocturna en els locals d’oci ha desaparegut a la capital francesa i arreu del país per la crisi del coronavirus. Si bé els bars i restaurants van poder reprendre progressivament l'activitat a partir del maig, les discoteques mantenen la persiana abaixada.

Les autoritats són pessimistes: no hi ha cap data de reobertura sobre la taula i les declaracions d’uns i altres apunten que anirà per llarg. És per això que l’estat va anunciar a finals de juliol que pagarà els lloguers i les factures d’aigua i d’electricitat d’aquests establiments durant tres mesos, fins a un màxim de 15.000 euros al mes. Tot i això, més del 18% dels locals ja han presentat suspensió de pagaments. Segons el president del sindicat nacional de discoteques, Patrick Malvaës, almenys 300 dels 1.600 establiments amb els quals compta aquest sector han fet fallida. Això representa unes 8.000 persones sense feina.

La repercussió d’aquest tancament també ha afectat, tot i que d’una altra manera, els noctàmbuls amb falta d’esbarjo nocturn. Alguns han substituït aquest buit de més de quatre mesos organitzant soirées privades en cases o apartaments, una opció molt recurrent en la cultura francesa però limitada pel que fa a l’espai i als decibels.

D’altres han preferit unir-se a les festes clandestines, en auge a París des del mes de juny. Amb les discoteques tancades per la crisi sanitària, aquest tipus de festes sense autorització que s’organitzen a l’exterior, en llocs abandonats o bé espaiosos com ara el Parc de Bois de Vincennes, tenen cada vegada més adeptes. Durant el mes de juliol se n’han organitzat almenys una vintena, entre quatre i cinc cada cap de setmana, segons l’Ajuntament. “He de dir que no esperàvem que aquest fenomen es desenvoluparia tan ràpidament”, apunta a l’ARA l’adjunt a la municipalitat encarregat del Turisme i la Vida Noctura, Frédéric Hocquard.

Tolerància de l'Ajuntament

Hocquard reconeix que hi ha hagut “certa tolerància per part de l’Ajuntament”. De fet, es descarta la idea de prohibir aquest tipus de festes, sinó tot el contrari. “Si ho prohibim tot, s’organitzarà tot de manera il·legal”, justifica. És per això que posaran a disposició dels col·lectius que organitzen aquest tipus de festes, però també de les discoteques, "espais a l’aire lliure” per poder disposar d’un lloc de cara al setembre. Hocquard assegura que està mantenint converses amb els propietaris de locals d’oci nocturn com ara el Rex i el Badaboum, discoteques molt freqüentades a la capital francesa.

Pel que fa als col·lectius que organitzen les festes sense autorització, l’Ajuntament també treballa amb els seus responsables per establir una normativa, que també haurà d’aprovar l’Agència Regional de Salut i la prefectura de París. Si se’ls facilita un lloc específic per poder organitzar les seves festes, els col·lectius hauran de declarar l’esdeveniment i respectar certes mesures sanitàries com ara portar la mascareta i distribuir gel hidroalcohòlic. Unes normes que fins ara no s’han respectat. El col·lectiu Trance Ta Race ha compartit imatges a les seves xarxes socials de les últimes festes que ha organitzat des del desconfinament. Música techno i desenes de persones ballant sense mascareta. Sobre la taula de negociacions també hi ha la possibilitat d’instal·lar estands per fer proves de detecció del covid-19 durant la festa.

“Abans [del confinament] no hi havia aquest fenomen de la free party perquè, d’entrada, les discoteques estaven obertes a París”, precisa Hocquard. Les free parties, aquest tipus de festes organitzades sense autorització per col·lectius sense ànim de lucre, “existeixen des de fa quatre o cinc anys a París, principalment a l’extraradi”. Si bé inicialment es feien en llocs tancats en desús –soterranis o fàbriques abandonades–, amb l’arribada del covid-19 “la free party passa a fer-se a l’exterior” i, per tant, és més visible.