El partit de Modi perd uns comicis clau enmig de les protestes contra la llei de ciutadania
Human Rights Watch denuncia la repressió "letal" contra les manifestacions a l'Índia
BarcelonaSón dies convulsos a l'Índia. Les multitudinàries protestes contra l'esmena a la llei de ciutadania que discrimina els immigrants de religió islàmica a l'hora d'accedir a la ciutadania índia posen pressió sobre el govern del primer ministre Narendra Modi, en un moment en què el seu partit sembla que comença a perdre força electoral. El Partit Popular Indi de Modi, el BJP, ha perdut les eleccions a l'estat de Jharjand, a l'est del país, i no és la primera derrota electoral que pateix en els últims mesos. Malgrat que al mes de maig l'actual primer ministre va obtenir una victòria important a les eleccions estatals, des del desembre del 2018 ha perdut el poder en cinc estats: Madhya Pradesh, Rajasthan, Chhattisgarh, Maharashtra i, ara, Jharjand.
En aquest últim estat el guanyador ha sigut una aliança opositora formada pel Partit del Congrés, el principal rival del BJP a escala estatal, i el partit regionalista JMM. "Dedico aquesta victòria al poble de Jharjand", ha dit el líder del JMM, Hemant Soren, al conèixer la victòria. Les urnes a Jharjand es van obrir el 30 de novembre –quan les protestes contra la llei de ciutadania encara no havien començat– i es van tancar el 20 de desembre –just quan aquestes mostres de rebuig es trobaven en el seu punt més àlgid.
Malgrat tot, Modi, un nacionalista hindú, continua defensant la mesura. Diumenge mateix, en el primer acte de precampanya per a les eleccions generals de l'any que ve, el mandatari va assegurar que "els musulmans de l'Índia no cal que s'amoïnin". Però bona part de la comunitat musulmana, que representa el 14% d'un país de 1.200 milions de persones, no es creu les paraules del primer ministre. Des del primer moment denuncien que l'esmena de la llei de ciutadania, presentada, discutida i aprovada en tres dies per les dues cambres de Parlament, és àmpliament discriminatòria. Consideren que és un atac a la fundació laica de l'Índia per lligar la ciutadania a la religió.
El motiu? La llei permet a hindús, cristians, budistes i membres d'altres minories religioses que es troben a l'Índia il·legalment convertir-se en ciutadans si poden demostrar que van ser perseguits a causa de la seva religió a Bangladesh, el Pakistan i l'Afganistan. En canvi, aquest criteri no s'aplica als musulmans. És a dir, que el govern de Narendra Modi facilitarà l'obtenció de la nacionalitat índia a refugiats provinents dels països veïns sempre que no siguin musulmans.
Les protestes que ha desfermat aquesta llei han rebut una contundent resposta de les autoritats índies. Des del seu inici, 25 persones han sigut assassinades i centenars de manifestants han sigut arrestats. Davant d'aquesta situació, diverses ONG internacionals han volgut donar un toc d'alerta a l'executiu de Modi. Aquest dimarts ho ha fet Human Rights Watch, que en un comunicat ha apuntat que "les autoritats índies haurien de deixar d'utilitzar força letal innecessària contra els manifestants que protesten contra una llei que discrimina els musulmans".
L'organització explica que totes aquestes morts han tingut lloc en estats governats pel BJP, i que moltes víctimes són estudiants, el col·lectiu que, en certa mesura, està encapçalant les concentracions. HRW recorda que el govern també ha utilitzat mesures pròpies de l'era colonial: tallar les connexions per evitar les protestes. En aquest sentit, els talls han sigut contra internet –una pràctica que repeteixen diversos governs del món per aturar les protestes– i contra la xarxa de transports públics.
Aquesta atac a les comunicacions està afectant principalment la capital, Nova Delhi, l'est de la regió de Bengala Occidental, la ciutat d'Aligarh, al nord, i l'estat d'Assam, al nord-est.