El món passa més gana que mai

BARCELONALa combinació letal de guerres i conflictes amb sequeraguerres i conflictessequera està portant el món a la pitjor crisi humanitària des que l'anomenada 'comunitat internacional' va fundar les Nacions Unides. Era el 1945 i, en un escenari de postguerra, els països es conjuraven perquè la història no es repetís. Set dècades després, amb agències humanitàries, diplomàcia professionalitzada i tecnologia punta de tota mena, 20 milions de ciutadans d'aquest món (el doble que el cens de Portugal) estan en risc de morir de gana. Un milió i mig de nens i nenes (la població de Barcelona) estan greument amenaçats.

L'enèsima alerta de la situació desesperada en què es veuen obligats a viure moltes persones de l'Àfrica subsahariana l'ha donat el cap humanitari de les Nacions Unides: "Estem en un moment crític de la història. Ja a principis d'any ens estem enfrontant a la crisi humanitària més gran des que es va crear l'ONU", ha advertit davant del Consell de Seguretat de l'ONU.

Per intentar pal·liar el pitjor escenari, O'Brien va reclamar "un esforç global col·lectiu i coordinat" per aconseguir abans del juliol 4.700 milions d'euros, una xifra que ha dit que "no és negociable". Si no es fa res, com fins ara, "la gent senzillament morirà de gana", va concloure gràficament, segons recull l'agència Efe.

O'Brien ha visitat en les últimes setmanes el Iemen, el Sudan del Sud i Somàlia per avaluar la situació humanitària en aquests tres països que comparteixen unes condicions de sequera draconianes que han acabat amb els conreus i, sobretot, conflictes i guerres cròniques que han obligat milions de persones a fugir de casa. Una persona desplaçada interna o refugiada en un país veí és la víctima propícia per a la fam perquè gairebé es veu abocada a sobreviure amb l'ajut internacional.

Quatre àrees

El 20 de febrer, l'organisme internacional va decretar l'estat d'emergència per fam al Sudan del Sud, el primer des del de Somàlia el 2011, que va matar 260.000 persones i en va deixar més de 2 milions sense les necessitats bàsiques cobertes quan l'ONU va determinar la fi de l'episodi un any després.

Tot i que sense la declaració oficial, la Unicef i Oxfam, entre altres ONG, afirmen que Somàlia, el Iemen i els voltants del llac Txad, juntament amb el Sudan del Sud, són els grans focus que requereixen més una atenció urgent. Segons O'Brien, al Iemen només hi ha menjar garantit per a 10 setmanes i el 40% dels sud-sudanesos han de rebre assistència.

Amb aquest panorama, l'agència per a la infància de l'ONU ha engegat #CierraUnicef, una campanya de sensibilització per acabar amb la malnutrició de 50 milions de nens i, així, poder desmuntar la Unicef. En cinc anys a Mali els fons i la col·laboració amb l'àmbit local han fet que la malnutrició severa infantil passi del 33% al 28%.