La patrullera líbia 648 interromp un rescat i s’endú 90 migrants

BarcelonaEls autoanomenats guardacostes de l’autoanomenat govern de Trípoli continuen protagonitzant incidents amb els vaixells de rescat de migrants d’ONGs que treballen en aigües internacionals entre Líbia i Itàlia. Dissabte, quan l’ Aquarius - operat per SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres- estava fent un rescat a una distància d’entre 23 i 24 milles de la costa, una patrullera líbia se’ls va acostar i va impedir que rescatessin unes 90 persones d’una pastera en dificultats.

Segons el relat de les dues ONG, documentat també per un reporter de l’agència Efe que era a bord, el Centre de Coordinació de Rescats Marítims de Roma (MRCC) els va avisar de la posició d’una pastera a quarts d’onze del matí. Una hora més tard l’ Aquarius va arribar al lloc indicat i, tot i que eren l’únic vaixell al lloc, van rebre instruccions de l’MRCC de no intervenir, perquè el rescat havia sigut assignat als guardacostes libis. Els cooperants van informar que els migrants estaven en perill perquè a la pastera, plena a vessar, començava a entrar-hi aigua. En aquell moment van començar una negociació per ràdio amb l’embarcació líbia, el punt de comandament dels guardacostes i les autoritats marítimes de Roma, fins que els van permetre distribuir armilles salvavides als nàufrags.

Quan les dues llanxes de rescat de l’ Aquarius van ser al costat de la pastera es van adonar de la presència d’un nadó, dones embarassades i diverses criatures, que van ser evacuades al vaixell de rescat. En total, 39 persones.

Capturats en alta mar

Però la resta, uns 90, van quedar dins la barcassa inflable, i minuts abans de les dues del migdia els guardacostes van ordenar a les ONG que marxessin del lloc. Van capturar els migrants i se’ls van endur de tornada cap a Líbia. La patrullera que va protagonitzar l’operació està identificada clarament a les imatges d’Efe amb el número 648, la mateixa que va amenaçar de mort els voluntaris de l’ Open Arms durant un rescat en aigües internacionals el 15 de març, un incident del qual va ser testimoni aquest diari.

“Repetim que Líbia no és un lloc segur i que sota cap circumstància els refugiats i migrants haurien de ser-hi retornats -diu MSF en resposta als fets-. Instem els governs europeus a prioritzar la seguretat de les vides en lloc de posar en marxa polítiques de dissuasió i contenció a Líbia”.

Sophie Beau, vicepresidenta de SOS Méditerranée, alerta que “les condicions de les operacions de rescat al mar són cada vegada més tenses amb complicacions i traspassos de responsabilitat perillosos que són inacceptables. Els vaixells de rescat es veuen forçats a negociar l’evacuació de gent en perill, malalts, ferits i exhaustos, a un lloc segur en condicions d’arbitrarietat i en situacions d’emergència en alta mar. Els operatius de rescat són cada cop més escassos i les operacions s’endarrereixen, es posen vides en perill i es retorna la gent a Líbia”.

La cooperació entre les autoritats marítimes italianes i del conjunt de la UE amb Líbia és pública, per molt que sigui un estat fallit on els migrants i refugiats són objecte d’abusos i tortures sistemàtiques.