El Pentàgon envia un portaavions i diversos bombarders al Golf Pèrsic davant les "advertències" de l'Iran
En plena escalada amb Teheran, Pompeo diu que "estan preparats per a qualsevol atac"
WashingtonLa Casa Blanca ha anunciat que envia un grup de portaavions i bombarders al Golf Pèrsic davant les "indicacions i advertències preocupants" relacionades amb l'Iran. "Enviem un missatge clar i inconfusible al règim iranià que qualsevol atac contra els interessos dels Estats Units o dels nostres aliats es trobarà amb una força implacable", ha dit John R. Bolton, conseller de seguretat nacional, en relació al desplegament, sense donar més detalls sobre la naturalesa de la suposada amenaça iraniana.
"És una cosa que hem estat treballant de fa temps", ha dit el secretari d’Estat, Mike Pompeo, en resposta a les preguntes dels periodistes en un vol que el porta a Finlàndia. I ha afegit: "És absolutament cert que hem vist una escalada per part dels iranians, i és igualment cert que els farem responsables dels atacs contra els interessos nord-americans".
"Preparats per a qualsevol atac"
"Els Estats Units no busquen la guerra amb el règim iranià, però estem totalment preparats per respondre a qualsevol atac, ja sigui indirecte, del cos de la Guàrdia Revolucionària o de les forces iranianes regulars", ha apuntat Bolton.
El portaavions en qüestió és l''Abraham Lincoln', que opera al Mediterrani i ara es dirigeix al Golf Pèrsic a través del canal de Suez. La flota que l'acompanya, que inclou unitats militars del Regne Unit, Espanya i França, es va formar a finals d'abril.
L'administració de Trump ha adoptat una política dura contra l'Iran i ha dit que té com a objectiu obligar Teheran a limitar la seva influència regional al Pròxim Orient. Fa un any, el president Donald Trump es va retirar d'un acord nuclear que les grans potències havien assolit amb l'Iran el 2015, i des de llavors ha imposat dures sancions destinades a forçar el canvi polític a Teheran. Bolton i Pompeo han liderat la formulació de les noves polítiques, més dures, sovint en oposició directa a les recomanacions del departament de Defensa i de CIA.
A l'abril l'administració Trump va considerar la Guàrdia Revolucionària iraniana una organització terrorista, cosa que es tradueix en sancions econòmiques i restriccions de viatge als membres d'aquesta unitat d'elit de l'exèrcit iranià. Aquest és el primer cop que els Estats Units classifiquen com a terrorista un organisme estatal. Funcionaris de defensa i intel·ligència van oposar-s'hi, i van advertir que l'Iran prendria accions recíproques contra el personal nord-americà.
Organitzacions "terroristes"
Dimarts, el president de l'Iran, Hassan Rouhani, va signar un projecte de llei que declara terroristes totes les tropes nord-americanes desplegades al Pròxim Orient, i va etiquetar el govern dels Estats Units com a patrocinador del terrorisme.
Dijous, l’administració Trump va fer expirar les exempcions a la compra de petroli iranià que s'havien concedit a vuit països. Xina i Turquia, dos dels compradors, han dit que s'oposen a les sancions nord-americanes.
A l'abril, els senadors republicans i demòcrates van demanar a Pompeo si l'administració sol·licitaria l'aprovació del Congrés abans d'intentar entrar en una guerra amb l'Iran. El secretari d'Estat no ho va voler aclarir.
Pompeo ha dit que l'Iran té més responsabilitat en la violència contínua a l'Orient Mitjà que qualsevol altre actor, tot i que els militars nord-americans s'han centrat en lluitar contra l'Estat Islàmic. Militars iranians han ajudat el govern de l’Iraq, liderat per xiïtes, a combatre l’Estat Islàmic, que s’havia apoderat del nord de l’Iraq i de l’est de Síria. L’Administració de Trump també ha criticat l’Iran pel seu suport a Hezbol·lah, el grup polític i militar libanès, i als houthis, un grup rebel xiïta al Iemen. Amb tot, l'Iran no ha atacat tropes nord-americanes en els últims anys.
En ple apogeu de la guerra de l'Iraq a mitjans dels anys 2000, els militars iranians van ajudar a formar milícies xiïtes iraquianes per combatre les tropes nord-americanes i van ajudar en la construcció de potents explosius contra vehicles blindats nord-americans. El Pentàgon va dir que almenys 603 funcionaris nord-americans van ser assassinats a l'Iraq per combatents que tenien el suport de l'Iran: un 17% de tots els nord-americans que hi van morir a causa d'una acció hostil.