Quan el coronavirus s'encomana als mercats i la cua dels bancs

MartorellEl Perú va ser durant les primeres setmanes de l’epidèmia l’inici d’una prometedora història. El 16 de març, amb només 71 diagnosticats, el president Martín Vizcarra declarava l’estat d’alarma, que implicava el tancament de fronteres, tocs de queda i confinament estricte, i llançava un ambiciós paquet socioeconòmic per als més vulnerables. Les mesures van contenir la transmissió, però ara el Perú (32 milions d’habitants) és amb 130.000 el segon país de la regió amb més contagis, per darrere només del Brasil (392.000 positius i més de 200 milions d’habitants). L’OMS ja ha situat el nou epicentre del covid-19 en l’Amèrica Llatina, amb la corba disparada.

Són diversos els factors que expliquen el gir cap a una història dramàtica al Perú, segons els especialistes. En part són els mateixos que es repeteixen als països subdesenvolupats, on ha quedat clar que els confinaments no funcionen en societats desiguals com les de l’Amèrica Llatina i el fet de quedar-se a casa és “un privilegi” que no es poden permetre els ocupats en l’economia informal, els que no tenen nevera i els que han de sortir a buscar-se la vida al carrer, explica Kathleen Page, professora associada de la Universitat Johns Hopkins. La pobresa i extrema pobresa, com a factor d’exposició a un virus que contagia abans de donar la cara. I al Perú el 70% de la població ha de viure al dia, en molts casos en barris molt densos en què és impossible un confinament amb condicions d’higiene i seguretat per la falta d’una aixeta i de prou espai per mantenir distàncies. Així, els mercats han sigut els grans “focus de contagi”, assenyala Francisco García Arbildo, traumatòleg de l’Hospital d’Arzobispo Loayza de Lima. Mercats ambulants o estables no estaven preparats i venedors i compradors van fer com sempre, sense que ningú tingués en compte l'alta transmissió del covid-19. Al mercat central de La Victoria de la capital peruana més del 80% dels paradistes van donar positiu.

Cues als bancs

Per al doctor peruà, el govern va cometre un altre error de càlcul quan va concedir ajudes directes de 770 soles (més de 200 euros al canvi) per a la població més vulnerable sense tenir en compte que només 4 de cada 10 peruans tenen un compte bancari, cosa que va obligar a anar a les sucursals a cobrar en efectiu. “A les cues dels bancs es van infectar molts ciutadans i ara s'alerta que el focus és en el transport, als autobusos, on s'han de moure els més pobres”, s’exclama García Arbildo, que lamenta que després de tants inconvenients “el confinament ha servit de ben poc”.

El president Vizcarra ha defensat el fet que, a diferència d’altres països de la regió, queden pocs casos amagats perquè s’han fet moltes proves per detectar positius. Però el traumatòleg subratlla que el coronavirus ha posat en evidència la poca inversió en sanitat de les últimes tres dècades. “La sanitat s’ha oblidat i en l’últim pressupost només suposa el 2,2% del PIB nacional”, es queixa l’especialista, que denuncia l'escassetat de guants, de mascaretes per als professionals o de respiradors, malgrat els esforços a buscar-ne als mercats.

L’Amèrica Latina és encara lluny d’aixafar la corba. S’han diagnosticat 760.000 positius i han mort més de 40.000 persones. Amb el Brasil de Bolsonaro, que intenta acabar amb els confinaments, i el Perú que havia intentat fer els deures, hi ha la Xile de Piñera, amb un sistema de salut privatitzat, o el Mèxic de López Obrador, a qui se li retreu que minimitzés l’impacte del coronavirus. Des de Baltimore, Kathleen Page subratlla la fragilitat de les comunitats indígenes i dels refugiats, que estan més desprotegits dels contagis per les feines o les condicions de vida que tenen i, a més, queden fora dels circuits sanitaris ja de per si febles. La doctora, especialista en Veneçuela, alerta que la combinació coronavirus descontrolat i crisi econòmica estructural tensionarà encara més el país i farà que centenars de milers de veneçolans emigrin als països veïns. I emigració i pandèmia encaixen malament.