Pirates informàtics intercepten comunicacions de la UE durant més de tres anys
L'estil del ciberatac fa pensar que la Xina hi està al darrere
WashingtonPirates informàtics s'han estat infiltrant a la xarxa de comunicacions diplomàtiques de la Unió Europea durant anys, descarregant milers de cables que revelen preocupacions sobre una impredictible administració de Donald Trump, els problemes per tractar amb Rússia i la Xina o el risc que l'Iran reprengui el seu programa nuclear.
En un dels cables, diplomàtics europeus van descriure una reunió a Hèlsinki (Finlàndia) entre el president dels EUA, Donald Trump, i el president rus, Vladímir Putin, com "un èxit (almenys per a Putin)".
Un altre cable, escrit després d'una reunió del 16 de juliol, va retransmetre un informe detallat i l'anàlisi d'un debat entre els funcionaris europeus i el president de la Xina, Xi Jinping, a qui se cita comparant el "bullying" de Trump a la Xina amb un "partit de boxa sense normes".
Les tècniques que els 'hackers' han desplegat durant un període de tres anys s'assemblen a les utilitzades per una unitat d'elit de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de la Xina. Els cables es van copiar de la xarxa segura i es van publicar en un lloc d'internet obert que els pirates van establir durant el seu atac, segons Area 1, l'empresa que va descobrir la bretxa de seguretat.
Area 1 ha facilitat al 'New York Times' més de 1.100 dels cables hackejats de la UE. El Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca no va voler fer cap comentari.
El material compromès inclou memoràndums sobre converses amb dirigents de l'Aràbia Saudita, Israel i altres països que es van intercanviar entre membres de la Unió Europea. Però també revela la voluntat dels pirates informàtics d'aconseguir els detalls més foscos de les negociacions internacionals.
Els ciberatacs també van servir per infiltrar-se a les xarxes de les Nacions Unides, els A.F.L.-C.I.O., i els ministeris d'Afers Exteriors i de Finances de tot el món. El pirateig de l'A.F.L.-C.I.O. es va centrar en qüestions relacionades amb les negociacions sobre l'Associació Transpacífica, un tracte comercial que excloïa Pequín.
Part del material de l'ONU se centra en els mesos del 2016, quan Corea del Nord va llançar míssils activament, i sembla incloure referències a reunions privades del secretari general de l'organisme i els seus representants amb líders asiàtics.
Algunes de les més de 100 organitzacions i institucions piratejades van ser objecte de l'atac fa anys, però no n'eren conscients fins fa uns dies, quan alguns van ser avisats per Area 1, una empresa fundada per tres antics funcionaris de l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA.
Els cables inclouen informes extensos dels diplomàtics europeus sobre els moviments de Rússia per soscavar Ucraïna, incloent-hi una advertència el 8 de febrer que Crimea, que es va annexar a Moscou fa quatre anys, s'havia convertit en una "zona calenta on ja es poden haver desplegat caps nuclears". Les autoritats nord-americanes diuen que no han vist proves de caps nuclears a Crimea.
Els informes dels diplomàtics europeus sobre la seva reunió privada al juliol amb Xi Jinping citaven el president xinès dient que el seu país "no se sotmetrà a l'assetjament" dels Estats Units, encara que "una guerra comercial perjudiqui a tothom". "La Xina ja no és un país endarrerit", va dir Xi.
En les seves converses amb funcionaris nord-americans després de la reunió d'Hèlsinki amb Putin, al juliol, els diplomàtics europeus van descriure els esforços de la Casa Blanca per controlar els danys ocasionats pels comentaris improvisats de Trump durant la roda de premsa conjunta amb Putin.
Trump va estar d'acord amb permetre als russos que interroguessin antics diplomàtics nord-americans a canvi de l'interrogatori nord-americà de russos acusats pel fiscal especial Robert Mueller. Segons un document del 20 de juliol que descriu els seus intercanvis privats, els funcionaris de la Casa Blanca van assegurar als europeus que l'acord anunciat per Trump seria "reduït" per evitar un qüestionament als nord-americans.