Pistorius torna als tribunals pendent de la sentència definitiva

PretòriaUn mes després de ser declarat culpable d'homicidi, Oscar Pistorius torna aquest dilluns al Tribunal Superior de Pretòria, a la vista en què la jutge del cas, Thokozile Masipa, decidirà la sentència. Pistorius s'enfronta a una pena màxima de quinze anys de presó, encara que hi ha la possibilitat que quedi en llibertat si la magistrada dicta una sentència suspesa.

Masipa prendrà la decisió després d'escoltar les propostes de la Fiscalia i la defensa, que podria cridar a declarar testimonis per aconseguir una rebaixa de la pena. Està previst que els procediments durin diversos dies, i la magistrada podria fins i tot ajornar la vista i retirar-se a deliberar un cop hagi escoltat les parts, han explicat a Efe experts legals.

Pistorius ha confessat haver matat a trets la seva nòvia, la model Reeva Steenkamp, a través de la porta tancada del bany de l'habitació que compartien, durant la matinada del 14 febrer del 2013. En el seu veredicte, la jutgessa va acceptar la versió dels fets de Pistorius, segons la qual va obrir foc pres del pànic en confondre Steenkamp amb un intrús que es pensava que s'havia colat a l'habitatge. Masipa va descartar declarar Pistorius culpable d'assassinat, com demanava el fiscal, en considerar que l'atleta no va preveure la mort de la persona que es trobava al lavabo en el moment de disparar.

No obstant això, la jutge va concloure que l'esportista va actuar amb negligència en disparar contra la suposada amenaça, ja que, segons el seu criteri, tenia a la seva disposició alternatives que haurien evitat la mort de Steenkamp. Així mateix, el velocista va ser declarat culpable d'un càrrec d'ús negligent d'armes de foc per disparar contra el terra per accident la pistola d'un amic en un restaurant de Johannesburg, fets que van ocórrer el gener de 2013.

El judici a Pistorius va començar el 3 de març a la capital sud-africana, i ha despertat una gran expectació a Sud-àfrica i la resta del món. El corredor, de 27 anys, va arribar a la cúspide de la fama als Jocs de Londres de 2012, en què es va convertir en el primer atleta amb les dues cames amputades a participar en un Jocs Olímpics amb atletes no discapacitats.

Pistorius –que corre sobre dues pròtesis de carboni– té les cames amputades des que tenia onze mesos, a causa d'un problema genètic.