Els plans macabres de Breivik

BarcelonaL'ultradretà Anders Behring Breivik s'enfronta aquest dijous al quart dia de judici, que s'ha de centrar en l'atemptat amb cotxe bomba contra un edifici del govern, on van morir vuit persones. A més d'aquest atemptat, ha confessat ser l'autor del tiroteig a l'illa d'Utoya, on van morir 69 persones que participaven en un campament del les Joventuts Laboristes.

Seguint el consell dels seus advocats, en arribar al tribunal, Breivik ha evitat fer la salutació feixista que havia reiterat en les anteriors sessions. En la declaració Breivik ha assegurat que el seu pla inicial era atemptar contra el Palau Reial, el Parlament, la seu del Partit Laborista i diferents mitjans.

El propòsit de Breivik era col·locar tres cotxes bomba a Oslo: dos en el complex governamental i la seu del Partit Laborista, i l'altre a l'Ajuntament, el Parlament o el Palau Reial. L'hipotètic atemptat contra el palau es produiria en absència de la família reial, ja que ferir-los "seria inacceptable", ja que Breivik afirma ser "seguidor de la monarquia".

En el cas de sortir amb vida, la seva idea era conduir en motocicleta des del palau fins Blitzhus, un centre ocupa d'Oslo, i "executar a tants ocupes com fos possible". A continuació, hagués conduït fins a la seu del diari 'Dagsavisen' i hagués fet el mateix.

"És molt més difícil del que jo pensava fabricar una bomba, van sorgir problemes, no tenia matèria primera per fer-ne suficients", ha dit Breivik, que ha reconegut que a finals de juny es va adonar que no li donaria temps de fabricar un altre artefacte explosiu, també per falta de diners.

Els plans per l'illa d'Utøya

L'atac contra l'illa d'Utøya, escenari del campament de les Joventuts Laboristes i on va cometre una massacre, era una possibilitat que manejava en cas de no poder realitzar els tres atemptats amb cotxe bomba, segons ha admès. La seva intenció era matar tots els assistents al campament de les Joventuts Laboristes a l'illa d'Utøya, que eren més de mig miler.

"L'objectiu era fer servir el rifle com a detonador i l'aigua com a arma de destrucció massiva. L'objectiu era matar-los a tots", ha declarat Breivik. Molts dels assistents s'ofegarien, ja que "és difícil nedar quan es té por de morir", va pensar Breivik, que també planejava degollar a diversos laboristes destacats, com l'exprimera ministra Gro Harlem Brundttland, i filmar les execucions.

L'extremista noruec de 33 anys era conscient que Utøya seria un "objectiu problemàtic", fins i tot entre altres "militants nacionalistes", per la presència de menors d'edat, que ell havia calculat que serien la quarta part del total, no gairebé la meitat, fet que ha qualificat com a "no desitjable". Breivik va creure que esbrinaria l'edat per les cares, però la gent "es va girar" i això va dificultar la seva estratègia, encara que no s'ha mostrat penedit pels fets.

"Jo no sóc un assassí de nens", ha afirmat.

Breivik ha explicat el pla que havia traçat per Harlem Brundtland, de 72 anys i exdirectora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): pretenia degollar i gravar l'execució amb una càmera, mentre llegia un text, per després penjar el vídeo a Internet. Per realitzar l'execució, portava una baioneta en el seu rifle i un ganivet, però el pla no va prosperar perquè no va poder comprar-se "un iPhone" a causa de "limitacions humanes", segons ha dit, i també perquè va arribar a l'illa, situada a 45 quilòmetres a l'oest d'Oslo, més tard del planejat. Executant a Brundtland, que va estar en Utøya hores abans que Breivik arribés, i a altres figures, l'extremista volia "contribuir a instaurar el degollament com a tradició entre els militants nacionalistes".

L'autor confés dels crims del 22 de juliol ha assegurat que es va prendre un any "sabàtic" per entrenar-se i que ho va fer jugant "16 hores al dia" al videojoc 'Word of Warcraft'. "Jugava i dormia", ha declarat, i ha afirmat que va dir a la seva mare que es prenia "un any sabàtic, perquè no podia dir-li que volia immolar-me cinc anys després".

A més, l'acusació li ha preguntat sobre la seva pertinença a la maçoneria, a la qual Breivik diu que va incorporar-se el 2006. Breivik ha dit que ho va voler fer perquè és "una organització cristiana que protegeix els seus membres". També va apuntar que havia creat una companyia amb seu a les Bahames per blanquejar diners.

El judici ha de determinar si Breivik tenia plenes facultats mentals quan va cometre els crims.