El poble que va decidir inundar-se per frenar els tancs russos
L'exèrcit ucraïnès va obrir una presa per anegar Demidiv i els veïns n'estan orgullosos
Demidiv (Ucraïna)Aixequen les teles xopes de terra i pesquen patates i pots de conserves dels soterranis. Pengen les catifes del tot amarades perquè s'eixuguin sota el sol pàl·lid de primavera. Al voltant de Demidiv, un poble al nord de Kíiv, els veïns han estat lluitant contra les conseqüències d'una greu inundació, que en circumstàncies normals hauria estat una altra desgràcia per a un poble sota els atacs de Rússia. Però aquesta vegada és una victòria tàctica. Els ucraïnesos van inundar el poble intencionadament, juntament amb una gran extensió de camps i aiguamolls de la rodalia, per crear un pantà que va frustrar un assalt de tancs russos a Kíiv i va permetre a l'exèrcit ucraïnès guanyar un temps preciós per preparar la defensa.
Els veïns de Demidiv van pagar el preu d’aquesta tàctica amb rius d'aigua verda i freda que van engolir moltes cases. I no podrien estar-ne més contents. "Tothom ho entén i ningú se’n penedeix gens", diu Antonina Kostutxenko, jubilada, des d'una sala d'estar plena de floridures i amb marques d'aigua a les parets. "Hem salvat Kíiv!", afirma amb orgull.
El que va passar a Demidiv no és un fet aïllat. El poble va ser inundat per les tropes ucraïneses quan van obrir una presa pròxima. En altres llocs d'Ucraïna els militars, sense dubtar-ne, han volat ponts, han bombardejat carreteres i han desactivat línies ferroviàries i aeroports. L'objectiu era frenar els avenços russos, fer caure les tropes enemigues en trampes i conduir les columnes de tancs cap a terrenys poc favorables.
Ara per ara s’han destruït més de 300 ponts, segons dades del ministre d’Infraestructures d’Ucraïna, Oleksandr Kubrakov. Quan l'exèrcit rus va intentar prendre un aeroport clau als afores de Kíiv, el primer dia de la invasió, les forces ucraïneses van bombardejar-ne la pista i la van deixar plena de cràters perquè no hi poguessin aterrar les forces especials russes.
"Els ucraïnesos estan sent molt creatius a l'hora d'intentar complicar la vida als russos", afirma Rob Lee, investigador principal de l'Institut de Recerca de Política Exterior dels EUA: "Té sentit per alentir qualsevol ofensiva ràpida".
Un cost enorme que "va valer la pena"
Aquestes estratègies tenen un cost enorme per a les infraestructures civils del país. L'exèrcit rus també ha volat ponts i ha atacat estacions de tren, aeroports, dipòsits de combustibles i més instal·lacions, uns danys que se sumen als autoinfligits per Ucraïna i que augmenten el preu de la reconstrucció del país després de la guerra.
El cas de Demidiv va ser especialment eficaç: es va crear un llac extens i poc profund davant les columnes de blindats russos. Els bombardejos russos van malmetre la presa, cosa que complica els esforços posteriors per drenar la zona.
I, malgrat tot, els veïns entrevistats diuen que els beneficis estratègics eren més grans que les penúries que han de passar. “Cinquanta cases inundades no són una gran pèrdua”, explica Volodímir Artemtxuk, un voluntari que treballa amb les bombes que drenen ara el poble.
La riuada també va limitar els possibles punts de pas sobre el riu Irpín, un afluent del Dnipró. Al final, les forces russes van intentar diverses vegades, sense èxit, creuar el riu utilitzant una passarel·la i conduint per una zona pantanosa, tot en llocs desfavorables i sota el foc de l'artilleria ucraïnesa.
Protegits de la matança
La inundació va protegir Kíiv, però també va ajudar a protegir Demidiv, que es trobava en zona ocupada per l'exèrcit rus. Tot i que els soldats russos van patrullar pel poble, mai es va convertir en una línia del front i es va poder escapar del trist destí de les ciutats més al sud. Sis persones van ser afusellades durant aproximadament un mes d'ocupació, explica Oleksandr Melnitxenko, que ocupa un càrrec semblant a l'alcalde, i les cases i les botigues van ser destruïdes pels bombardejos. Però el poble es va escapar de les escenes de cossos tirats als carrers pels soldats russos en retirada, com va passar a la ciutat de Butxa. "Algunes persones estan intentant tornar a la vida normal i algunes altres encara estan traumatitzades", explica l'alcalde. "La gent té por que torni a passar".
Malgrat que alguns es queixen de la lentitud de la neteja –es calcula que es trigarà setmanes o mesos–, una gran part del poble s'ha unit en un esforç comunitari gairebé alegre per retirar la humitat de les cases. Tot i que l'aigua inundava els patis del darrere i les ampolles de refrescos flotaven davant les cases, les dones preparen borsxt, la sopa tradicional ucraïnesa, i conviden la gent a menjar, i els veïns transporten gasoil per a les bombes de drenatge amb una embarcació inflable. Roman Bikhovtxenko, un guàrdia de seguretat de 60 anys, eixuga unes sabates humides sobre una taula del pati: "Va valer la pena", afirma. La senyora Kostutxenko, la jubilada, es disculpa pels munts de tovalloles escampades per terra mentre mostra els danys a casa seva: "Em sap greu que estigui tan desordenat". I es lamenta que al seu jardí, ara un estany poc profund, no hi podrà plantar aquest any. Però aleshores fa broma i diu que potser podrà conrear-hi arròs.
Copyright The New York Times