Pompeo fa una visita sorpresa a l'Afganistan a causa de la crisi política del país
El secretari d'Estat nord-americà hi viatja malgrat la pandèmia de coronavirus
BarcelonaEl secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, ha arribat aquest dilluns a Kabul en una visita sorpresa per intentar buscar una solució a la crisi política que viu el país i que està bloquejant l’inici d’una possible negociació de pau entre el govern afganès i els talibans. Pompeo s’ha traslladat a la capital afganesa malgrat que la setmana passada va suspendre almenys dos viatges dins dels Estats Units a causa de la pandèmia de coronavirus. La seva visita sorpresa, per tant, posaria en evidència la gravetat de la crisi política al país.
Aixraf Ghani va prendre possessió com a president de l’Afganistan el 9 de març, després que la Comissió Electoral Independent declarés oficial la seva victòria a les eleccions del 28 de setembre. El seu principal rival electoral, Abdul·lah Abdul·lah, però, també va prendre possessió com a president el mateix dia en una cerimònia paral·lela, així que en l’actualitat, en teoria, l’Afganistan té dos presidents –almenys així es presenten Ghani i Abdul·lah als seus respectius comptes de Twitter–, tot i que a la pràctica l’exèrcit continua en mans de Ghani.
Les negociacions, paralitzades
L’endemà d’aquella jornada surrealista havien de començar les negociacions entre el govern afganès i els talibans, segons recollia l’acord de pau signat entre els islamistes i els Estats Units el 29 de febrer. Però el 10 de març no va començar cap taula de diàleg, bàsicament perquè no queda clar qui ha de formar part de l’equip negociador per part del govern afganès. Tant Ghani com Abdul·lah reclamen que els seus representants s'asseguin a dialogar amb els islamistes.
Mentrestant, però, part de les tropes nord-americanes ja han començat a retirar-se de l’Afganistan, que era un dels compromisos de Washington en l’acord amb els talibans. El pacte no vincula la retirada dels militars dels Estats Units amb un eventual acord de pau entre el govern afganès i els talibans. Amb tot, però, sí que precisa que els talibans es comprometen a asseure’s a negociar amb el govern afganès, a la qual cosa fins aleshores s’hi havien negat perquè consideraven l’executiu de Kabul un govern titella dels Estats Units. Ara en teoria els islamistes estarien disposats a dialogar, però el problema és que no saben amb qui, perquè Ghani i Abdul·lah no es posen d’acord.
Després de les eleccions presidencials del 2014, que també van ser caòtiques i els resultats de les quals van tardar mesos en fer-se públics, els Estats Units van assegurar que no tornarien a actuar com a frontissa per resoldre la crisi política al país: en aquella ocasió tant Ghani com Abdul·lah també es van declarar guanyadors dels comicis. La crisi es va solucionar investint Ghani com a president i Abdul·lah com a primer ministre –un càrrec que fins aleshores no existia–, gràcies a la intermediació (o xantatge) dels Estats Units. El viatge sorpresa de Pompeo a Kabul posaria en evidència que Washington vol continuar interferint en la política afganesa, bàsicament perquè la Casa Blanca sap que, si no ho fa, el país quedarà controlat pels talibans o abocat a una nova guerra civil.