El popular Kurz convida la ultradreta a formar govern a Àustria

BarcelonaEs va evitar que ocupés la presidència d'Àustria però la ultradreta pot tenir una oportunitat d'or per formar part del govern de Viena. Sebastian Kurz, el jove líder del Partit Popular i guanyador de les eleccions legislatives, ha convidat aquest dimarts l'ultranacionalista Partit Liberal (FPÖ) de Heinz-Christian Strache a negociar la formació d'un nou govern que ha assegurat que serà "europeista".

"He decidit avui convidar el senyor Strache i l'FPÖ a iniciar oficialment les negociacions", ha anunciat Kurz en una roda de premsa a Viena després de recordar que divendres va rebre del president d'Àustria, l'ecologista Alexander Van der Bellen, l'encàrrec de formar un nou gabinet.

Kurz, actualment ministre d'Exteriors i cap del conservador ÖVP, ha expressat la seva confiança que l'FPÖ, conegut per les seves postures xenòfobes, nacionalistes i euroescèptiques, acceptarà la seva invitació, cosa que la premsa espera que es confirmi aquest dimarts.

D'aquesta manera, Kurz es convertirà molt probablement en el cap de govern més jove d'Europa, amb només 31 anys. El líder ultraconservador ha recordat que els últims dies ha mantingut converses de sondeig "constructives" amb els ultradretans, en què ha constatat molts punts de coincidència, així com algunes divergències. En aquest context ha ressaltat que entre les condicions que exigeix a qualsevol soci d'una eventual aliança de poder hi ha una clara orientació europeista. "Amb mi només hi pot haver un govern proeuropeu", ha subratllat Kurz.

En les legislatives anticipades del 15 d'octubre, l'ÖVP de Kurz va guanyar amb el 31,5% dels vots, seguit dels socialdemòcrates de l'actual canceller en funcions, Christian Kern, amb el 26,9%, i l'FPÖ de Strache, amb el 26%. L'FPÖ, fundat el 1955 per antics oficials nazis, és un dels partits populistes amb més suports a Europa, i ja va governar amb l'ÖVP entre el 2000 i el 2006.

Aquella coalició, quan l'FPÖ estava encara dirigit per Jörg Haider (mort el 2008), va provocar protestes a Europa i temporalment sancions diplomàtiques per part dels llavors 14 socis comunitaris.