El populisme posa a prova la transició a Tunísia
La falta de confiança en els polítics marca les eleccions legislatives d’avui
TunisA la barriada popular de Jabal Ahmar, els clients del cafè Kawkeb conversaven o jugaven a cartes, com cada tarda, quan va arribar l’equip de Seif Eddin al-Makhlouf, flamant candidat a les legislatives que se celebren avui a Tunísia. Alguns el van reconèixer i li van donar la mà efusivament. Altres clients se’l miraven amb escepticisme. “Els altres candidats ni gosen visitar aquests barris populars. Nosaltres som els únics i la rebuda és bona. La gent està decebuda perquè els partits han traït la Revolució”, diu Makhlouf, el líder de la Coalició de la Dignitat, un nou moviment polític amb un discurs radical que està guanyant popularitat entre una població frustrada amb la classe política.
Vuit anys després d’haver engegat les anomenades Primaveres Àrabs, Tunísia, únic país de la regió en procés de transició democràtica, ja pateix alguns dels mals de les democràcies més madures. D’acord amb un sondeig de la fundació Bawsala, un 76% dels tunisians afirmen que han perdut la confiança en els diputats. “La imatge del Parlament és catastròfica i la causa és, sobretot, el gran absentisme dels diputats i el transfuguisme. En l’últim mandat, 87 diputats de 217 van canviar de partit, i un parell ho van fer set cops!”, sosté Lamine Benghazi, analista de Bawsala. “Em temo que la participació a les legislatives serà força baixa. Tothom parla només de les presidencials”, afegeix.
A causa de la mort del president Béji Caïd Essebsi a finals de juliol, l’avançament dels comicis presidencials ha provocat que les legislatives tinguin lloc entre la primera i la segona volta del procés electoral per elegir el nou president. Els resultats de la primera volta, celebrada a mitjans de setembre, van donar la victòria a dos candidats de perfil populista, Kaïs Saïed i Nabil Karoui. “L’escenari més probable és que a les legislatives també es registri un avanç important dels partits populistes, que acusen la classe política de pertànyer a una elit contra la qual ells es presenten com a defensors del poble”, apunta el politòleg Tarek Kahlaoui.
Un d’aquests nous moviments és Aich Tounsi, que utilitza com a eslògan electoral “No tingueu por, no som un partit”. Com Qalb Tounis, la formació de Nabil Karoui, favorita per guanyar les legislatives tot i que el seu fundador estigui en presó preventiva per corrupció, Aich Tounsi està liderat per una empresària multimilionària i la seva popularitat es basa en la realització d’obres benèfiques als barris i regions més desafavorides. Entre els nous actors de l’escena política tunisiana cal destacar també les desenes de llistes d’independents que es presenten només en una circumscripció. Comptant els seus vots junts, aquestes agrupacions d’electors ja es van beneficiar del vot de càstig als partits a les municipals de l’any passat, i van superar el 30% dels sufragis.
En els últims cinc anys Tunísia ha estat governada per una “gran aliança” entre els islamistes moderats d’Ennahda i Nidaa Tounis, el partit del difunt president Essebsi, d’ideologia laica i conservadora, vinculat a empresaris del règim de Ben Ali. El seu balanç ha sigut molt pobre: l’atur (15,5%) i la inflació (prop del 7%) han crescut, mentre que la corrupció continua gangrenant l’estat. Per això, Nidaa Tounis, que ha patit diverses escissions, podria arribar a desaparèixer del Parlament. Pel que fa a Ennahda, podria perdre la meitat dels vots rebuts l’any 2014, i l’hegemonia dins el camp islamista que ha tingut des del 2011. Encara que la Coalició de la Dignitat no es defineixi com a islamista, sinó només com a “musulmana”, els seus seguidors sí que ho són.
El perill de la fragmentació
Malgrat el poc interès que han suscitat les legislatives, la nova Constitució democràtica atorga més poders al primer ministre, escollit pel Parlament, que no pas al president. Per això aquestes eleccions són crucials per completar la transició. “El gran risc és que ens trobem amb un Parlament molt fragmentat que no pugui formar govern, o que si ho fa sigui molt inestable”, alerta Kahlaoui. Mentre als països occidentals l’ascens del populisme amenaça els fonaments de la democràcia, en un país encara en una fràgil transició marcada per les tensions socials, podria posar en perill el nou sistema.
