La dreta que va portar el país a la fallida, favorita en les eleccions d'Islàndia

BarcelonaIslàndia viurà dissabte una jornada electoral marcada per la polarització que té el mateix país sobre l’entrada a la Unió Europea. El govern islandès ja va aturar les negociacions per entrar a la UE el gener passat per les eleccions imminents al parlament que podrien acabar capgirant l’actual política d’acostament a Europa.

Si les enquestes es compleixen, els dos primers partits polítics que podrien sortir escollits, el Partit Progressista i el Partit per la Independència, són contraris a l’entrada de la petita illa àrtica a la Unió Europea –i partidaris de mantenir la mateixa moneda, la krona–. De fet, els partits que donen suport a l’adhesió són l’Aliança social-demòcrata –que actualment presideix el parlament– i Futur Brillant, un partit nou encapçalat per l’alcalde de Reykjavík i humorista Jón Garr, que segons els sondejos caurien fins la tercera i quarta posició respectivament.

Els quinze partits polítics que es presenten en aquests comicis han centrat les seves campanyes en l’economia i en el fet d’estar més a prop o més lluny d’Europa.

L’inèdit govern d’esquerres podria tenir un final proper

Les darreres eleccions islandeses es van celebrar a l’abril del 2009 en un context històric marcat per la pressió popular resultat de la forta crisi financera del país. Aleshores el primer ministre Geir Haarde del Partit per la Independència va anunciar la seva renúncia com a primer ministre assegurant que no es presentaria a les properes eleccions. Les protestes massives de la gent als carrers de la capital islandesa, Reykjavík, van fer que la coalició del govern formada per l’Aliança Social-demòcrata i el Partit per la Independència es dissolgués.

L’actual govern d’esquerres format per l’Aliança Social-demòcrata no ha acaba d’agradar als islandesos sobretot perquè encara queden temes pendents com la corrupció política ni amb la situació dels bancs que van portar el país a la fallida.

Com funciona el sistema electoral islandès?

La Constitució islandesa estableix sis districtes electorals –tot i que s’està estudiant la possibilitat que finalment siguin set– cridats a triar fins a 63 parlamentaris. Cada districte electoral tria nou membres. Però a més a més, a cada districte se li assigna un nombre d’escons en funció de la seva proporció, ja que el nombre de membres al parlament de cada partit polític ha de ser més o menys proporcional al seu suport electoral general.

Perquè el partit polític pugui optar a un seient al parlament però, ha d’haver obtingut almenys un 5% dels vots a nivell nacional. La participació política a Islàndia és molt alta, normalment la xifra oscil·la al voltant del 85%.