BarcelonaDesprés de dos mesos ingressat en un hospital d’Alemanya, que havien donat peu a tota mena de rumors i especulacions, el president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune, de 75 anys, va tornar aquest dimarts a casa. La televisió estatal en va mostrar imatges a l’aeroport militar d’Alger, on apareixia en una cadira de rodes. Oficialment, el president ha estat a Colònia per recuperar-se del covid-19: va marxar a finals d’octubre després d’anunciar que s’havia d’aïllar perquè alguns dels seus assessors eren positius. No se’l va tornar a veure fins al 13 de desembre, quan va publicar al seu compte de Twitter un vídeo en una sala amb les finestres tancades, visiblement debilitat i amb un jersei de coll alt que impedia veure si l’havien hagut de sotmetre a una traqueotomia.
La seva llarga absència, i els escassos i ambigus comunicats oficials sobre la seva evolució, va desencadenar tota mena d’especulacions i fins i tot entre els governs europeus havien circulat informacions sobre la seva mort. Tebboune no porta ni un any al càrrec i la seva elecció va ser un intent del règim algerià de reconduir la situació després de les massives mobilitzacions del Hirak [moviment] que es van desencadenar quan es va anunciar l’intent del seu predecessor, l’octogenari Abdelaziz Bouteflika, de presentar-se a un cinquè mandat. Bouteflika també va passar llargues temporades a l’estranger i la població es va passar anys sense veure’l en públic, fins al punt que la seva candidatura es va anunciar en un acte presidit per un quadre amb el seu retrat. Ara la sensació que la història es repetia, després de les històriques protestes pacífiques que el van obligar a renunciar, ha estat inevitable.
Les mobilitzacions setmanals contra la corrupció i el domini de l’exèrcit es van haver d’aturar al març a causa de la pandèmia, però els problemes al país continuen. La crisi econòmica derivada de la caiguda del preu del gas i del petroli, en una economia de monocultiu dels hidrocarburs, és galopant i la instrumentalització del covid-19 per les autoritats, que protagonitzen una escalada repressiva contra la dissidència, no ajuda precisament a apuntalar la legitimitat d’un Tebboune que va ser elegit només per un 20% de l’electorat, amb una abstenció rècord.