Els presos polítics àrabs, sense indult pel covid-19
Tot i que durant la crisi alguns països han excarcerat interns, els empresonats per motius ideològics han quedat fora de la majoria d'aquestes mesures
BarcelonaEl nou coronavirus causa diversos graus de risc i sofriment en col·lectius molt diferents. Entre els més perjudicats hi ha els presos dels països àrabs, que ja abans de la pandèmia patien els estralls d'uns recintes insalubres, sense el tractament mèdic adequat i sotmesos a la sobrepoblació. Seguint les recomanacions de les Nacions Unides, alguns països àrabs han excarcerat temporalment centenars o milers de reclusos per reduir el risc de contagi a les presons. Però els presos polítics no s'han pogut acollir a la mesura en una regió on l'epidèmia no està encara sota control i es tem que el seu abast real sigui molt superior al declarat.
Un dels exemples més flagrants de la situació de vulnerabilitat dels presos polítics dins la presó, també en temps de coronavirus, va tenir lloc aquesta setmana a l’Egipte del sanguinari general Abdel Fattah al-Sissi. Dissabte passat es coneixia la mort per una presumpta “negligència mèdica” de Shady Habash, un noi de 24 anys en situació de presó preventiva per haver enregistrat un vídeo satíric d'Al-Sissi. Les condicions de les presons egípcies són, probablement, les més draconianes d’una regió plagada de dictadures i, d'acord amb el Comitè per a la Justícia, prop de mil empresonats van morir entre juny del 2013 i novembre del 2019 a causa de tortures, maltractaments o privació de cures mèdiques, inclòs l'expresident islamista Mohamed Mursi.
Tot i que els centres penitenciaris oficials –n'hi ha de secrets– registren una taxa de sobrepoblació d'entre el 150% i el 300%, i que els contagis pel nou coronavirus ja arriben a prop de 8.000, les autoritats egípcies s'han negat a concedir permisos a cap grup de presos en un nombre rellevant. “En un moment de preocupació per la salut dels presoners pel brot de covid-19, les autoritats egípcies haurien d'alliberar tots aquells arrestats de manera arbitrària i plantejar-se alliberar aquells amb més risc per delictes no violents”, sosté Philip Luter, responsable d’Amnistia Internacional a l'Orient Mitjà.
Excarceraments seleccionats
Mentre Egipte continua aplicant mà dura a les presons, els quatre estats del Magrib han alliberat centenars de presoners les últimes setmanes, inclòs el govern de Líbia reconegut per l'ONU. A Tunísia, l'únic país en transició a la democràcia i sense presos de consciència, el president Kaïs Saïd va concedir un perdó excepcional a 1.420 reclusos per reduir la sobrecàrrega de 6.000 persones que hi ha als recintes penitenciaris del país.
Pel que fa al Marroc, un total de 5.654 presoners s'han beneficiat de la mateixa mesura de gràcia del rei Mohamed VI, si bé entre ells no hi ha cap membre del moviment de protesta del Rif, ni tampoc altres presos polítics, com els activistes saharauis. D'acord amb les xifres del mateix govern, les presons estan en una situació de sobreocupació del 138%. El Marroc és un dels països de la regió amb un nombre de contagis més elevat –més de 5.500 positius–, mentre que els morts registrats són 183.
A Algèria les autoritats han adoptat unes mesures semblants i han atorgat prop de 8.000 indults. “Entre els beneficiaris no hi ha cap pres polítics, perquè tots estan en presó preventiva, i la Constitució obliga que hi hagi sentència ferma”, explica l'analista Othman Lahiani. De fet, ni tan sols s'ha aturat la repressió del hirak, el moviment popular que demana una democratització del país. El 29 de març va ser arrestat Khaled Drareni, responsable local de Reporters Sense Fronteres.
A l'Orient Mitjà, diversos governs també han optat per rebaixar la xifra d'interns, com els de Bahrein i el Iemen, aquest últim un país immers en una de les crisis humanes més greus del planeta i que ja ha registrat els primers positius del nou coronavirus. La pandèmia fins i tot sembla haver obert una finestra d'oportunitat per a un intercanvi de presoners entre Israel i Hamàs a la franja de Gaza, gràcies a la mediació d'Alemanya i Suïssa.
Curiosament, l'únic país de la zona que ha mostrat una certa dosi de compassió amb els presos de consciència no és àrab. Es tracta de l'Iran, un dels més afectats per la pandèmia del món sencer amb prop de 104.000 contagis i 6.486 morts. Des del mes de febrer, uns 100.000 presos, inclosos desenes de dissidents, gaudeixen d'un permís temporal que s'acabarà el 20 de maig si no es torna a prorrogar. “Utilitzant la màxima misericòrdia que permet la llei, esperem que molts presos no hagin de tornar a la presó”, ha declarat Gholamhossein Esmaili, portaveu judicial, obrint la porta a la concessió d'indults.
