Un setmanari neerlandès acusa els països del sud d'Europa d'aprofitar-se del nord

BarcelonaMentre al sud d'Europa es viu una vida tranquil·la i destinada a plaers com prendre el sol o gaudir de la música, el nord s'encarrega de fer girar la maquinària econòmica de la Unió. Així representa el setmanari neerlandès Elsevier Weekblad el funcionament d'Europa a la portada del seu últim número, en el qual critica amb vehemència els plans d'Alemanya i França per crear un fons de recuperació de 500.000 milions d'euros.

"Merkel i Macron volen donar 500.000 milions d'euros als països més afectats pel confinament, especialment els del sud. Els fets demostren que això és pervers", assegura el setmanari en un article titulat "Ni un cèntim més per al sud d'Europa". El text argumenta que la proposta és "perversa" perquè pretén ser "una donació incondicional" als països més afectats per la pandèmia, fet que "significa una transferència de diners del nord al sud d'Europa".

"Els fets demostren que els països del sud d'Europa no són pobres i tenen suficients diners o accés a finançament. També poden millorar de manera bastant fàcil el poder adquisitiu de les seves economies amb reformes similars a les que es van aplicar al nord", diu en referència a les mesures preses pels Països Baixos durant la crisi financera del 2008.

Assegura que s'han de "desmentir idees preconcebudes" perquè, si "se suma tot el capital de França i es divideix pel nombre d'habitants adults, un francès té de mitjana 276.121 euros, un italià en tindria 234.139 i un neerlandès 279.077 euros, i per als alemanys baixaria fins 216.654 euros", unes dades que dedueix de les xifres que ofereix el banc Credit Suisse.

Segons els seus càlculs, els alemanys són, de mitjana, més pobres que els francesos i els italians, i els neerlandesos són "només una mica més rics".