Primera condemna per genocidi a dos exmembres dels Khmers Rojos de Cambodja

BarcelonaPer primera vegada un tribunal ha condemnat exmembres dels Khmers Rojos de Cambodja pel delicte de genocidi pels crims comesos entre el 1975 i el 1979. Els acusats són l'ex número dos i ideòleg de l'organització comunista, Nuon Chea, de 92 anys, i l'antic cap d'estat d'aquest règim, Khieu Samphan, de 87, per haver massacrat la minoria musulmana txam, la comunitat vietnamita i altres minories religioses. Tots dos ja van ser condemnats per delictes contra la humanitat en una fase prèvia del procés que se segueix contra el règim sanguinari que dirigia Pol Pot i que va assassinar uns dos milions de persones.

Aquesta és la primera sentència en què la justícia fa referència a genocidi pels crims comesos pels Khmers Rojos. Cambodja va iniciar fa anys els processos perquè els jerarques d'aquest règim autoritari no morissin sense rebre un càstig i va crear un tribunal especial per on han desfilat com a acusats, i posteriorment condemnats, responsables del règim del terror. La llista de delictes és llarga: assassinat, extermini, deportació, esclavitud, tortura, persecució per raons polítiques, religioses i ètniques, així com matrimonis forçats i desaparicions. Cambodja és el país amb més persones enterrades en fosses comunes, només superat per Espanya –que encara no té un pla públic per exhumar les víctimes de la Guerra Civil ni ha fet cap exercici de justícia amb les víctimes, emparant-se en l'amnistia pactada en la Transició.

Durant molts anys hi ha hagut un debat entre els experts legals sobre si els assassinats dels Khmers Rojos van constituir un genocidi, ja que la majoria de les víctimes eren cambodjans, però ara el tribunal entén que l'objectiu dels assassinats era crear una societat "atea i homogènia, sense divisions de classes", ha afirmat en el veredicte el jutge Nil Nonn.

Centenars de civils i soldats vietnamites van ser assassinats al centre d'interrogatoris S-21 –en una escola reconvertida de la capital, Phnom Penh, anomenada Tuol Sleng–, després de ser torturats sota l'acusació de ser espies i, per tant, considerats enemics.

Les Cambres Extraordinàries de les Corts de Cambodja, nom oficial del tribunal, va decidir segregar aquesta causa per la seva complexitat i pel temor que els acusats, d'edat avançada i salut fràgil, morissin abans que es dictés sentència. El judici va començar el 2011 amb dos acusats més, l'exministre d'Afers Estrangers Ieng Sary i la seva dona i exministra d'Afers Socials Ieng Thirith, que van morir el 2013 i el 2015, respectivament.

Una victòria per a les víctimes

Youk Chhang, director del Centre de Documentació de Cambodja, que és el principal centre de recerca del país sobre les atrocitats del règim, s'ha felicitat pel veredicte i ha assenyalat que és particularment important per a les comunitats minoritàries. "Reafirma el concepte d'humanitat col·lectiva de les víctimes i reconeix l'horrible patiment que van patir", ha dit Youk Chhang en declaracions a l'agència Reuters. Per a gran part dels cambodjans la clau de la sentència és que confirma el càstig a un règim que els va massacrar i va instaurar un autèntic sistema del terror.

El primer ministre del país, Hun Sen, un exguerriller dels Khmers Rojos, ha demanat que ja no hi hagi acusacions noves dels seus antics companys, al·legant que nous processos desestabilitzarien el país.

El cap dels Khmer Rojos, Pol Pot, va morir el 1998 en l'últim bastió de la guerrilla maoista a la selva del nord de Cambodja, presoner dels seus propis correligionaris.