Un “problema de salut pública” que no es percep com a tal

LondresEl 31 de març del 2016 Omair Abbas, de 18 anys i veí de Cardiff, capital del País de Gal·les, va enviar als seus pares un parell de missatges telefònics dient-los que els estimava molt. Després es va dirigir cap a la feina, el restaurant on treballava, però no hi va arribar mai. El seu cos va aparèixer flotant tretze dies després a les aigües del riu Ely, un dels que travessen la ciutat. Quatre mesos més tard, el fiscal que va investigar les circumstàncies de la seva mort va concloure que Abbas s’havia suïcidat i que, molt probablement, la raó eren els deutes que havia acumulat jugant en casinos i altres apostes, totes online.

Durant les entrevistes als pares, familiars i amics que va fer la policia per aclarir la tragèdia, un dels seus cosins, el Cameron, va revelar que l’Omair li havia confiat poc abans de desaparèixer que apostaria 10 lliures (11,30 euros) a la casa Betplay.net. Quan el banc on tenia el seu compte corrent va facilitar-ne els extractes, es va saber que l’Omair havia invertit 5.545 lliures (6.268 euros) en apostes en els últims mesos.

L’abril del mateix 2016 un altre jove, en aquest cas de 23 anys, Joshua Jones, es va llançar al buit des del novè pis de l’edifici on treballava per a una prestigiosa financera de Londres. Tenia un brillant futur a l’abast com a consultor econòmic. La causa, també els deutes de joc.

Dos casos, potser excepcionals “però no infreqüents”, que revelen el que el catedràtic Mark Griffiths, de la Nottingham Trent University, especialista en conductes addictives, assegura a l’ARA: que és “tant un problema de salut pública com un problema social, perquè hi ha moltes conseqüències per a la salut física dels addictes als jocs d’atzar”. Griffiths esmenta trastorns com ara “depressió, insomni, malestar intestinal, migranya i altres problemes relacionats amb l’estrès”. El catedràtic és una veu constant als mitjans de comunicació britànics a l’hora d’alertar del “creixent risc” per als joves de les conseqüències de les apostes. I més encara des que els adolescents, inclosos els de la franja d’edat més baixa, duen a la butxaca, en forma de telèfon mòbil, un casino.

Els temors de Griffiths han quedat corroborats, un cop més, amb l’informe recent del regulador de la indústria de les apostes del Regne Unit, la Gambling Commission. Les dades, de finals de desembre del 2017, indiquen que 25.000 joves -la majoria nois-, d’entre 11 i 16 anys, són jugadors problemàtics que poden acabar tenint un comportament addicte i ampliar així la xifra de 430.000 persones de més de 16 anys que, d’acord amb el mateix organisme, hi ha al país en la mateixa situació. L’estudi, a més, coincideix amb el professor Griffiths quan assenyala que el país s’encamina, “de manera somnàmbula, cap a una futura crisi de salut pública”.

Els 25.000 nois problemàtics d’entre 11 i 16 anys des del punt de vista del joc, i els 36.000 més que podrien caure fàcilment en la categoria, han desenvolupat la seva obsessió bàsicament a través o a partir dels jocs d’ordinador i de les xarxes socials. I entre els videojocs, els més populars són, per exemple, Counter-strike: Global offensive, Dota2, Call of duty, Overwatch i League of legend. Són jocs que entren dins de la categoria dels anomenats nous e-sports. Hi ha equips, competicions locals, nacionals i globals i fans que les segueixen no només des de casa seva, sinó que també s’apleguen en pavellons poliesportius per animar els seus equips preferits. I, a més, s’hi pot apostar. Com en el futbol real.

La primera botiga d’‘e-sports’

A l’est de Londres, al voltant del hub tecnològic de Shoreditch, molt a prop de l’estació de Liverpool Street, Sam Mathews va obrir el desembre del 2016 Fnatic, “la primera botiga de conceptes e-sports del món”, com autodefineix l’espai el seu creador, que va fundar l’empresa fa tretze anys. S’hi troba de tot per jugar, sofisticats teclats i tota mena d’informació sobre les competicions en marxa. Una part dels adolescents hi aposten com una conseqüència lògica de la seva afició.

Al Regne Unit hi ha l’eSports Integrity Commission. Però el camp encra és molt nou i està pràcticament desregulat. “Tot s’hi val, és el Salvatge Oest”, diu Ian Smith, el primer cap de l’entitat. Els menors hi tenen barra lliure perquè, sobretot, no hi ha manera de comprovar l’edat de qui fa l’aposta.

A l’hora de fer estadístiques, Mark Griffiths engloba els adolescents d’11 a 16 anys i els joves de 16 a 25 dins del “mateix 2% del jovent del país amb problemes amb el joc”. D’acord amb les xifres d’aquests mateixos sondejos, “en relació amb la població adulta, els joves són el segment més vulnerable”. Griffiths apunta també una “forta correlació entre l’hàbit del joc entre els adolescents i els jocs d’apostes dels pares”.

I quan no són les apostes en e - sports -o un entorn familiar concret- el que pot acabar desfermant una tendència gens recomanable, els jocs gratuïts dels mòbils són altres incentius -“esquers”, en diu Griffiths-, que els especialistes també critiquen. De fet, les possibilitats d’un mòbil, i tot el que ofereix en aquest camp, són “el primer factor de risc perquè un nen pugui acabar desenvolupant una addicció”, alerta.

Per detectar-la i tractar-la en els primers estadis, aquest investigador de la Nottingham Trent University sosté que “és imprescindible la formació dels metges de capçalera”. I fa un comentari final diàfan: “De la mateixa manera que els metges de capçalera demanen als pacients sobre altres comportaments de consum, com ara fumar i beure alcohol, s’hauria de poder fer el mateix amb les apostes. El problema és que no se’n parla perquè tradicionalment l’addicció al joc no s’ha percebut com una qüestió de salut. Però ho és”.