La prohibició de l’ivori a la Xina dona oxigen als elefants africans

BarcelonaLa policia del Camerun va trobar la setmana passada 216 ullals d’elefant dins la camioneta d’un coronel de l’exèrcit. El nou decomís significa que 108 elefants més han mort a mans de caçadors furtius, ja sigui al mateix Camerun o en països veïns com el Gabon o la República del Congo. En aquesta zona de l’Àfrica central, la població d’elefants s’ha reduït un 66% en els últims vuit anys. Un descens que es deu en gran mesura a la demanda d’ivori de la Xina, on les escultures fetes amb aquest material són, a més d’una tradició mil·lenària, un senyal d’estatus i prestigi social. És per això que la prohibició de vendre i processar ivori a tota la Xina, que entrarà en vigor l’últim dia de l’any, és el pas més important que s’ha fet fins ara per acabar amb la caça furtiva. Tancar el mercat més gran del món d’ivori podria suposar la fi de la principal amenaça que ha portat l’elefant africà al límit de l’extinció.

“De fet, ja hem vist l’impacte de la decisió xinesa en aquest any 2017: la caça furtiva s’ha reduït i els preus de l’ivori també han caigut”, explica per telèfon des de Pequín Steve Blake, activista de WildAid China. Molts venedors s’han volgut desfer dels estocs abans que la prohibició entrés en vigor i el preu de l’ivori s’ha reduït un 65% aquest 2017, segons dades d’aquesta organització, que també ha comptabilitzat una caiguda del 80% en les confiscacions d’ivori que entren a la Xina. El govern de Xi Jinping va anunciar la prohibició de la venda d’aquest material el 31 de desembre del 2016 i el març passat ja va tancar 67 botigues i tallers d’escultures d’ivori, als quals se n’afegiran 105 més que tancaran aquest 31 de desembre.

El mercat negre persisteix

Tot i així, des de Traffic, la principal organització per a les espècies amenaçades, s’adverteix que no es pot cantar victòria. “El comerç legal és només una fracció de l’il·legal. I hi ha signes que els mercats d’ivori als països veïns, com Laos, el Vietnam o Birmània, i fins i tot al Japó, on encara és legal, estan proveint de manera creixent els compradors xinesos, amb punts de venda gestionats per ciutadans xinesos”, advertia a l’ARA Richard Thomas, portaveu de Traffic. I afegia que, cada cop més, el processament de l’ivori “es fa dins de l’Àfrica gestionat també per nacionals xinesos”. Per això, Thomas reclama al govern xinès que “apliqui la prohibició d’una manera molt estricta i dura” perquè tingui efectes reals. Des de WildAid China, que ha treballat colze a colze amb el govern xinès en aquesta qüestió, Blake assegura que l’executiu de Xi Jinping “s’ha pres molt seriosament l’assumpte i està decidit a aplicar la prohibició fermament”.

I és que la pressió internacional i dins del mateix país sobre el govern xinès ha sigut molt gran en els últims anys. Va ser decisiva la insistència de l’anterior president nord-americà, Barack Obama, en les seves trobades amb Xi Jinping, i la prohibició que van fer ja el 2014 els Estats Units. Altres figures d’alt nivell com el príncep Guillem del Regne Unit i l’exjugador xinès de la NBA Yao Ming han treballat insistentment perquè el govern xinès assumís la responsabilitat del seu país en la davallada de la població d’elefants a l’Àfrica. Des que les escultures d’ivori xineses van ser declarades Patrimoni Cultural Nacional l’any 2007 fins al 2014, els caçadors furtius van matar més de 100.000 elefants africans per fer entrar il·legalment els seus ullals d’ivori a la Xina.

“La premsa internacional ho ha denunciat repetidament i els mitjans xinesos també han donat molta cobertura a la crisi de la caça furtiva, de manera que la consciència entre els ciutadans xinesos respecte a això ja és molt alta”, explica l’activista establert a Pequín.

De fet, una enquesta d’opinió elaborada per WWF a la Xina conclou que el 86% dels consumidors habituals d’estàtues d’ivori a la Xina diuen que donaran suport a la prohibició. Més de la meitat dels compradors d’ivori n’han deixat de comprar en els últims tres anys, en bona part a causa d’aquest augment de la consciència mediambiental. Però també és cert que la davallada en la compra a les grans ciutats com Pequín o Chengdu “s’ha traslladat a ciutats regionals més petites”, on ha crescut, diu l’estudi, que alerta també que molts ciutadans xinesos encara desconeixen la prohibició.

Blake explica que no hi ha hagut cap campanya de protesta dels consumidors d’escultures d’ivori, una tradició amb més de 3.000 anys d’antiguitat a la Xina. És cert, però, que tampoc hi ha hagut una mobilització a favor de la prohibició, perquè en general “la gent no surt al carrer per fer pressió a la Xina”, recorda Blake. Però l’activista assegura que a les xarxes socials xineses els temes mediambientals hi són molt presents. Fa només uns dies, un vídeo sobre els pangolins, uns mamífers petits perseguits per les escates de la seva pell, va tenir fins a 27 milions de visites a la Xina en només un dia. Altres tradicions emblemàtiques com la cuina amb aleta de tauró també estan retrocedint gràcies a campanyes internacionals de conscienciació en què han participat molts famosos xinesos. “El greu problema de pol·lució que hi ha a la Xina ha fet elevar la consciència de la població respecte a les qüestions mediambientals”, explica Manel Ollé, professor d’història i cultura xineses de la UPF.

Els interessos a l’Àfrica

El govern de Xi Jinping no ha pogut obviar totes aquestes pressions, però també hi ha un altre factor decisiu en la prohibició de la Xina: les seves relacions amb els països africans. Pequín ja és avui el principal inversor a l’Àfrica “i en el desembarcament d’inversions i intercanvis a l’Àfrica, aquest pot ser un element que li doni cert prestigi” davant els governs del continent, apunta Ollé.

No obstant, tant el govern xinès com els africans han de lluitar també contra la implicació dels seus propis funcionaris i diplomàtics en les xarxes de caça furtiva, destapades en més d’una ocasió. “El paper de la corrupció estatal en els delictes contra la vida salvatge és evident”, diu Margaret Kinnaird, cap del programa d’espècies de WWF, que reclama més contundència en les polítiques estatals, com les del Camerun, per evitar que es trobin més ullals d’elefant amagats al vehicle d’un coronel de l’exèrcit.