La detenció de diverses dones activistes a l'Aràbia Saudita posa en dubte l'obertura del règim

La nova campanya de repressió arriba pocs dies abans que les dones puguin conduir

El futur rei ha visitat diversos països occidentals amb l'objectiu de potenciar una imatge més moderna del règim saudita.
Ara
28/05/2018
2 min

BarcelonaEl príncep hereu de la Corona saudita, Mohamed bin Salman, es presenta davant del món com un líder reformista que vol una Aràbia Saudita més oberta i menys dependent del petroli. Algunes de les mesures que ha desplegat fins ara, dins d'aquesta suposada obertura del règim, han estat vinculades al paper social de la dona. Al gener les saudites van poder assistir per primer cop a un partit de futbol i aquest mes de juny entrarà en vigor finalment la reforma legal que permetrà que les dones puguin conduir.

Tanmateix, només des de l'inici d'aquest mes gairebé una dotzena d'activistes han estat detingudes al país, la majoria dones que han lluitat durant molts anys per reclamar les reformes que ara tot just comencen a impulsar-se. Amnistia Internacional (AI) va dir la setmana passada que el règim "ultraconservador" està protagonitzant una "intensa persecució" contra els activistes que qüestionen l'abús de poder del règim.

El motiu oficial de les detencions és el seu "contacte sospitós amb entitats estrangeres" i haver ofert suport financer a enemics estrangers, segons informa Reuters.

Un doble discurs

Aquesta doble moral de Bin Salman ha generat dubtes sobre el suposat procés d'obertura del règim. Després de les últimes detencions, alguns diplomàtics de Riad han manifestat la seva desconfiança sobre la seriositat del canvi promès pel règim. Per la seva banda, els activistes continuen criticant que la suposada obertura del govern no s'està materialitzant al carrer, socialment.

"Bin Salman envia dos missatges completament diferents: un és el que fa arribar al món, als seus aliats internacionals, i l'altre és el que mostra internament", explica a Reuters Kristian Coates Ulrichsen, del Baker Institute de Rice University. Segons Ulrichsen, una de les hipòtesis que podria explicar aquesta actitud seria la voluntat de Bin Salman de millorar les relacions institucionals i comercials amb els seus aliats occidentals i amb altres potències mundials: vol mostrar un govern més obert, més democràtic, tot i que paral·lelament, i segons apunten els crítics, no vol perdre poder i l'incrementa en silenci.

El futur rei de l'Aràbia Saudita, de 32 anys, acumula cada cop més poder.

Amnistia Internacional, un dels organismes internacionals més actius a l'hora de denunciar aquests episodis, ha constatat que Bin Salman "continua promovent les seves reformes davant el públic internacional, mentre silencia tots aquells que s'atreveixen a qüestionar les seves polítiques". L'organització ha reiterat a les autoritats que "alliberin els activistes pacífics immediatament i sense condicions" i, si no és així, que "com a mínim revelin el parador dels detinguts, els donin accés a un advocat i els garanteixin contacte amb els seus familiars".

Des que el juny del 2017 el seu pare el va nomenar príncep hereu, Mohamed ha promès garantir una imatge més liberal i moderna del règim de la península Aràbiga, que en els últims anys s'ha caracteritzat per un sistema polític autoritari basat en el wahhabisme, una de les branques més conservadores de l'islam.

stats