Les protestes contra la guerra d'Iraq: manifestacions de rècord Guiness

BarcelonaLa invasió d'Iraq del 2003 van comptar amb el rebuig frontal d'una bona part de l'opinió pública. Com a resposta hi va haver un onada de protestes arreu del món que van començar al setembre del 2002, amb una concentració davant la seu de les Nacions Unides que va reunir un miler de persones. Algunes de les protestes fins i tot van entrar a formar part del llibre Guiness dels rècords. És el cas de Roma, que va reunir tres milions de persones el 15 de febrer de 2003, en la manifestació antibèl·lica més multitudinària de la història.

La major manifestació global

Els organitzadors, després de les protestes van considerar que es tractava de la més gran mobilització mundial que s'havia fet mai. L'afluència va ser massiva i hi va haver protestes a 60 països del món. La BBC va estimar que, en total, entre 6 i 10 milions de persones van prendre part en les protestes, però altres fonts parlaven de fins a 30 milions.

Res igual des de la transició

A casa nostra, les protestes en contra de la guerra també van omplir els carrers de protestes. La crida mundial que van fer les organitzacions contràries a la invasió el 15 de febrer de 2003, va servir per reunir a la ciutat de Barcelona dos milions de manifestants darrere d'una pancarta en què es podia llegir: "Aturar la guerra és possible". Es considera que va ser la manifestació més multitudinària des de la transició. Les altres tres capitals catalanes també van acollir protestes aquell mateix dia, així com València i Mallorca.

Els actors fan campanya a Madrid

A Espanya, la causa pacifista va comptar amb el suport de moltes cares conegudes del panorama musical i cinematogràfic. La cerimònia d'entrega dels premis Goya, que es va celebrar el dia 1 de febrer va estar marcada per les protestes de gairebé tots els famosos, que van pujar a l'escenari amb un cartell de "No a la guerra".

Les dades segons la organització d'unes manifestacions que van batre rècords:

Catalunya

• Barcelona: 2 milions
• Girona: 30.000
• Tarragona 20.000
• Lleida: 20.000

País Valencià

• València: 600.000
• Alacant: 60.000
• Castelló: 25.000

Illes Balears

• Mallorca: 30.000
• Menorca: 8.000
• Eivissa: 3.000