Putin diu ara que l'ampliació de l'OTAN amb Suècia i Finlàndia no crea una amenaça directa

BarcelonaEls passos de Suècia i Finlàndia cap a l'ingrés a l'OTAN són cada cop més ferms. Aquest dilluns, la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, ha confirmat que el seu govern enviarà la sol·licitud d'entrada aquesta mateixa setmana, juntament amb Finlàndia, després que tots dos països hagin constatat que hi ha una majoria parlamentària a favor. Es tracta d'una de les principals conseqüències internacionals de la invasió russa d'Ucraïna. Aquest dilluns, però, el president rus, Vladímir Putin, s'ha referit a aquesta probable ampliació de l'Aliança Atlàntica amb un to menys amenaçador que el que el Kremlin havia utilitzat els últims mesos. Ha considerat que l'entrada d'aquests dos països nòrdics no suposa cap problema en si mateixa, tot i que ha avisat que Rússia sí que es veurà obligada a "respondre" si l'OTAN desplega armament en territori suec o finlandès.

"Rússia no té problemes amb aquests països [Finlàndia i Suècia]. I en aquest sentit, l'expansió [de l'OTAN] amb aquests dos països no ens crea cap amenaça directa", ha afirmat Putin durant una cimera de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), l'aliança militar que lidera Moscou i que inclou Armènia, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan i el Tadjikistan. "Però una expansió de la infraestructura militar en aquests territoris provocarà, sens dubte, una reacció per part nostra", ha afegit. Quin tipus de resposta? "Ho decidirem partint de les amenaces que ens creï" l'OTAN, ha argumentat.

Les declaracions de Putin contrasten amb les que ha fet el viceministre d'Exteriors rus, Serguei Riabkov, només hores abans. "Això és un altre error greu amb conseqüències de gran abast", ha dit referint-se als moviments de Suècia i Finlàndia. "El nivell global de tensions militars augmentarà i hi haurà menys previsibilitat en aquest àmbit. És una llàstima que se sacrifiqui el sentit comú per una idea imaginària del que s'ha de fer en les condicions actuals", ha dit Riabkov a la televisió estatal, segons l'agència de notícies russa Interfax. El mateix Putin va advertir al president finlandès, Sauli Niinistö, en una trucada telefònica aquest dissabte que l'entrada a l'Aliança Atlàntica seria una decisió "errònia". A més, fa unes quantes setmanes, l'expresident Dmitri Medvedev, un dels col·laboradors més pròxims de Putin, va avisar que la incorporació de Finlàndia i Suècia a l'OTAN podria empènyer Rússia a desplegar armes nuclears i míssils hipersònics a l'enclavament de Kaliningrad.

Amb tot, el president rus no ha abandonat el to combatiu contra l'Aliança Atlàntica i els Estats Units, a qui ha acusat de "crear un problema del no-res" amb aquesta ampliació, que ha assegurat que suposa deteriorar "de manera agressiva" una situació de seguretat global que ja és complicada.

Suècia i Finlàndia, pendents de Turquia

La confirmació d'aquest dilluns per part de la primera ministra de Suècia deixa el país a només un pas de la sol·licitud d'adhesió a l'OTAN. Després de la llum verda del Partit Socialdemòcrata i de constatar que hi ha una majoria parlamentària a favor, ara només falta enviar la carta formal a l'Aliança. Els governs suec i finlandès ho faran de manera conjunta probablement aquest dimarts o dimecres. Després, tot quedarà en mans dels països membres.

La incògnita més gran és Turquia. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha reiterat aquest dilluns que no hi donarà suport. Divendres passat, Erdogan va afirmar que no veia amb bons ulls l'adhesió d'aquests dos països, argumentant que són "la llar de moltes organitzacions terroristes", referint-se al suport d'Estocolm al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Avui, el ministeri d'Exteriors de Suècia ha anunciat que diplomàtics suecs i finlandesos viatjarien aquesta setmana a Turquia per intentar resoldre les objeccions d'aquest país, però Erdogan ha respost que "no cal que es molestin" a anar-hi per intentar-los convèncer. "Suècia és una incubadora d'organitzacions terroristes, acull terroristes. Al seu Parlament hi ha diputats que defensen els terroristes", ha dit en una roda de premsa.

El requisit de Turquia per donar el vist-i-plau a Suècia i Finlàndia és l'extradició de 17 suposats membres del PKK, segons ha publicat el diari suec Expressen citant els mitjans turcs Middle East Eye i Turkish Daily Sabah. En concret, el ministeri de Justícia turc hauria demanat que sis presumptes membres del PKK siguin extradits de Finlàndia i onze de Suècia. A més, Turquia vol que Suècia extradí també deu suposats membres del moviment Gülen.

Putin, aïllat?

La cimera de l'OTSC d'aquest dilluns a Moscou, organitzada per commemorar el 30è aniversari de l'aliança, ha evidenciat també que Putin només té el suport incondicional de Bielorússia. Segons informa The New York Times, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha criticat els altres membres per no haver fet prou costat a Putin pel que fa a les sancions occidentals.

"Mireu de quina manera monolítica vota i actua la UE", ha dit el mandatari bielorús, que ha advertit: "Si no estem units, ens aixafaran i ens dividiran". Els líders dels altres quatre països membres de l'aliança militar liderada per Rússia no han fet cap menció a la invasió d'Ucraïna en els seus discursos televisats.