Putin nomena un primer ministre desconegut

MoscouLa Duma, la cambra baixa russa, va confirmar ahir Mikhaïl Mixustin com a nou primer ministre de Rússia. L’antic cap del Servei Federal d’Impostos ha substituït Dmitri Medvédev, membre del cercle més íntim de Vladímir Putin. El president rus va agrair els “serveis prestats” a Medvédev, que va inaugurar el càrrec de vicepresident del Consell de Seguretat. Aquest òrgan s’encarrega de les polítiques de seguretat nacional de Rússia, i Putin n’és el líder.

Medvédev, que és impopular entre els russos, no podia ser el successor natural del líder rus, però té la seva confiança. Per aquest motiu té assegurat un lloc, a diferència d’altres antics membres del govern rus, com Lavrov, que estava al càrrec d’Afers Estrangers, o Serguei Xoigú, de Defensa.

El president rus, conscient del poc suport que té Medvédev, el seu segon (només té el suport del 33% dels russos, segons un estudi del 2019 del centre d’opinió Levada), ha preferit escollir un home de perfil baix per ocupar el seu lloc. Mixustin, d’ascendència armènia, és un total desconegut per a la majoria dels russos. El nou primer ministre té fama d’eficaç i incorruptible. El seu nomenament ha sorprès els russos com va fer Ieltsin el 1999, quan va escollir Putin com a successor.

“No, ni idea. No sé qui és. No m’interessen aquestes coses”, deia ahir la Svetlana, de 28 anys, sobre el nou primer ministre. Els moscovites, uns dels menys putinistes de Rússia, són apàtics políticament i no són aficionats a parlar de política.

Reforma de la Constitució

Sobre els canvis de la Constitució que Putin vol impulsar i que va anunciar dimecres, un jove que no va voler dir el seu nom va dir: “No són gran cosa i no canvia realment res”, deixant entendre que els russos ja esperaven que Putin intentés perpetuar-se al poder. “Quan ho he sentit he al·lucinat, vol ser com un tsar”, va afegir una amiga.

A Rússia existeixen dos grups d’oposició: els que són al Parlament i els que no tenen representació a la cambra. Al Parlament hi ha tot un seguit de forces, com per exemple el Partit Comunista. Suposadament està a les antípodes de l’ideari de Rússia Unida, el partit conservador de Putin, però a l’hora de la veritat acostuma a donar suport a Putin. Ahir no van votar en contra del nou primer ministre i van assegurar que no poden votar perquè no saben “quin tipus d’equip vol fer”. La resta de partits sí que li van donar suport.

L’oposició russa extraparlamentària sí que s’ha posicionat en contra de les reformes que proposa Putin. Per exemple, els que l’estiu passat van lluitar per poder presentar-se a les eleccions locals de Moscou van protestar ahir contra les mesures. L’opositor més destacat, Aleksei Navalni, va escriure a les xarxes socials: “Amics, tots veiem articles sobre el nou primer ministre. Fets, anàlisis [...]. Però creiem que és important destacar que la seva dona va rebre 800 milions de rubles [aproximadament un milió d’euros] d’un negoci que ningú coneix”. I va acompanyar el text amb un enllaç per demostrar el que deia. En un altre missatge va difondre un collage d’imatges del nou primer ministre rus i Al Capone. De moment, però, no s’han convocat protestes ni mobilitzacions en cap ciutat important de Rússia arran de la reforma anunciada per Putin.

“No existeix el concepte d’ex agent secret”, va dir Putin l’any 2005 quan el van titllar amb l’etiqueta d’“exagent del KGB”. El president rus ha mantingut alguns costums de quan va ser espia a l’Alemanya de l’Est als anys 80, com ara desconfiar, tenir un cercle íntim com més petit millor i posar a prova les persones properes a ell per veure si li són fidels, fins i tot la seva dona. Per això, com que desconfia del seu successor, prefereix treure-li poder. Encara no se sap quin rol ocuparà Putin en el futur, però podria ser semblant al de Nursultan Nazarbayev, expresident del Kazakhstan. Va abandonar la presidència després de 28 anys al capdavant del país, però després va ocupar el lloc de cap del Consell de Seguretat kazakh. El dictador, amb centenars d’edificis, avingudes i entitats amb el seu nom (fins i tot la seva capital), continua ostentant el poder al país.

Tot i així, tement que algun dissident com el magnat Mikhaïl Khodorkovski pugui arribar a ocupar la presidència de Rússia en el futur, Putin vol reformar la Constitució perquè estableixi nous requisits per ocupar el càrrec de la presidència, com ara haver viscut almenys 25 anys a Rússia i no haver tingut mai ciutadania o permís de residència en un altre país. En conseqüència, Khodorkovski, que actualment viu a Londres, no podria presentar-se al càrrec. Ni tan sols Putin compleix aquests requisits, ja que va tenir permís de residència a l’Alemanya de l’Est.