Què hi tenen a veure els últims grans huracans amb el canvi climàtic?

BarcelonaDurant anys a cada nou episodi de temps violent es repetia el mateix diàleg: mitjans de comunicació preguntant als científics què hi tenia a veure aquell episodi concret de temps molt advers amb el canvi climàtic, i científics dient que un episodi concret no permet treure conclusions.

Des de fa un temps aquest mantra s'ha anat esquerdant, i els climatòlegs s'han esforçat a donar alguna resposta a aquesta pregunta recurrent. El debat ha emergit com mai als Estats Units arran dels últims dos grans huracans que han afectat el país, un debat avivat per la insistència del president i els assessors de Trump en negar el problema de l'escalfament global.

D'entre els científics ha emergit una veu autoritzada, la del climatòleg Michael E. Mann, de la Universitat de Penn State, una de les més prestigioses del país en la matèria. En un article publicat divendres a la revista 'Scientific American' juntament amb Thomas C. Peterson i Susan Joy Hassol, Mann exposa què se sap i què no de la relació entre huracans i canvi climàtic.

D'entre les certeses destaca un estudi ja publicat el 2008, en què s'exposava el fet que per cada augment de la temperatura global, els vents associats a les grans pertorbacions tropicals tendeixen a augmentar uns 30 km/h. És a dir, els grans huracans tendeixen a ser més potents en el context d'escalfament global actual. No és tan clar, en canvi, que el nombre d'huracans tendeixi a augmentar.

També hi ha el fet que l'augment del nivell del mar fa més fàcil les inundacions en zones baixes en cas d'huracà; les pressions molt baixes que acompanyen aquestes borrasques fan pujar el nivell del mar, i si aquest mar ja és de per si més elevat abans que arribi l'huracà, el problema s'agreuja.

Mann i els seus col·legues exposen també que hi ha una altra manera d'afrontar aquest debat des d'un punt de vista probabilístic. Fan un símil esportiu i venen a dir que si un futbolista va dopat, no podrem dir si un gol concret l'ha fet perquè anava dopat, però sí que podríem dir per exemple que era un 20% més probable que fes un gol en un partit concret a causa de l'ajuda. D'alguna manera es pot establir un paral·lelisme entre substàncies dopants i gasos d'efecte hivernacle.

També en l'article es parla del fet que l'huracà 'Harvey' hagi deixat rècords tan importants de pluja, però en aquest cas la trajectòria erràtica i estacionària de l'huracà ha tingut més a veure amb les inundacions que amb la força de la borrasca. Això fa més difícil establir relacions.