Quin és el pla de Von der Leyen per reduir la burocràcia a la UE?

Andorra la VellaLes prioritats de Brussel·les han canviat. La Comissió Europea ha deixat de centrar-se a potenciar l'agenda verda i la transparència del sector públic per intentar reduir la burocràcia de la Unió Europea i potenciar l'eficàcia de les administracions comunitàries. L'objectiu és que les empreses, sobretot les petites i mitjanes, hagin d'afrontar menys paperassa, especialment per rebre les ajudes europees. I, d'aquesta manera, fer del bloc europeu una regió més competitiva davant dels Estats Units i la Xina. Ara bé, la retirada d'alguns controls també fa perillar el compliment de les normatives ecologistes que Brussel·les tant havia reivindicat fins fa pocs anys per assolir els objectius climàtics.

En aquest sentit, l'executiu d'Ursula von der Leyen ha anunciat aquest dimecres que durant els pròxims mesos proposarà un paquet d'iniciatives legislatives, la majoria de les quals s'hauran de negociar entre els estats membres i el Parlament Europeu. Una de les mesures més destacades d'aquesta llei òmnibus pretén simplificar tots els tràmits que han de fer els pagesos per accedir a les subvencions de la política agrària comuna (PAC), que suposa prop d'una tercera part del total del pressupost comunitari. De fet, la UE ja va acordar després de l'onada de protestes de la pagesia d'ara fa un any que reduiria els controls ecologistes dels grangers i ramaders més petits i flexibilitzaria les normes en cas de situacions climàtiques extremes, com una sequera, incendis o inundacions.

D'altra banda, la Comissió Europea assegura que també facilitarà a les start-ups l'accés a fons comunitaris o, entre altres, agilitzarà les iniciatives de rearmament del bloc europeu i les destinades a incrementar la capacitat de la indústria armamentista. "Els ciutadans i les empreses ens reclamen una UE més simple i austera. El full de ruta que presentem assenyala el camí per ser més competitius, resilients i pròspers", assegura Von der Leyen en un comunicat emès aquest dimecres.

Segons els càlculs de la mateixa Comissió Europea, amb aquestes mesures la Unió Europea podria reduir un 25% de la càrrega administrativa que han d'afrontar les empreses en general i fins a un 35% en el cas de les petites i mitjanes companyies. Si s'aconsegueixen aquests objectius, Brussel·les creu que el cost que comporta la burocràcia a tota la Unió Europea, que actualment és d'uns 150.000 milions d'euros, es reduiria en uns 35.000.

Tret de sortida a les negociacions dels nous pressupostos de la UE

La Comissió Europea també ha presentat aquest dimecres les línies mestres dels pròxims pressupostos de la UE, que es preveu que entraran en vigor del 2028 al 2034. A partir d'aquí, els governs europeus poden començar a presentar les seves propostes i el juliol que ve Brussel·les plantejarà de manera oficial els comptes generals, que també hauran de negociar els estats membres i el Parlament Europeu. A hores d'ara, l'executiu comunitari només ha avançat que pretén incrementar el finançament en defensa, potenciar la competitivitat de la indústria europea o, entre altres coses, millorar la gestió migratòria i reforçar els controls fronterers.

L'únic país que ha presentat una proposta sobre els pròxims comptes generals europeus ha sigut Espanya. En un document al qual ha tingut accés l'ARA, la Moncloa demana gairebé doblar el pressupost comunitari, fins a uns 2 bilions d'euros repartits en almenys cinc anys. I, tot i que aposta per incrementar la despesa militar, el govern espanyol remarca la seva voluntat de potenciar la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic, i que el percentatge del pressupost que s'hi destina passi a ser del 30% al 50%.

D'altra banda, la Comissió Europea ha obert un expedient a Espanya per no transposar la directiva europea per accelerar el desplegament de les energies renovables i també ha denunciat l'Estat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per no aplicar la normativa de préstecs dubtosos. És a dir, els que encara es retornen però que tenen un alt risc d'acabar sent impagats. Cal recordar que, en cas que els governs estatals no apliquin les lleis comunitàries, s'enfronten a sancions i multes milionàries per part de les administracions europees.