El Ramadà "més trist", sota la pandèmia

BarcelonaL’essència del Ramadà, el mes sagrat dels 1.800 milions de musulmans, és compartir. Compartir els sopars de l’iftar quan es trenca el dejú, els carrers plens de gent a la nit, les pregàries cinc cops al dia a la mesquita, ajudar els pobres… i les criatures esperen l'últim dia del mes els seus regals com si fos la nit de Reis. Creients i no creients comparteixen aquests dies amb les seves extenses famílies de les societats de tot el món àrab i musulmà. Però el Ramadà del 2020 es recordarà perquè res d’això no serà possible sota el distanciament social que imposa la pandèmia. Ara la consigna és quedar-se a casa.

Als països musulmans el mes sagrat es prepara com aquí celebrem el Nadal. “No és només un ritual religiós, sinó tot un esdeveniment social. Dues setmanes abans les famílies ja es preparen anant al mercat i cuinant dolços, comprant roba nova i també hi ha el costum d’anar al hammam (bany comunitari), explica a l’ARA Hajji Mounir, un mestre del sud de Tunísia. Tot el ritme del país canvia: “Ens llevem una mica més tard perquè les nits són llargues… A partir de les tres de la tarda les dones es tanquen a la cuina a preparar el sopar: harira [una sopa a base de carn, verdures i llegums molt nutritiva], tagín, pastissos... I els pares i les criatures surten a passejar o a comprar el que falta. Just abans de la posta de sol enviem els nens a portar menjar als veïns, als avis o als pobres i després es reuneix tota la família al voltant de la taula. Són costums de fa segles! Ara tot ha canviat: amb les mesquites i els cafès tancats s’hauran de seguir les pregàries per televisió des de casa, sense visitar els amics ni els familiars i amb els joves sense poder jugar el partidet de futbol de cada tarda”.

Enguany les mesquites estaran buides. “És un moment molt trist per a la història de l’islam”, ha dit el xeic Omar al-Kiswani, l’imam de la mesquita d’Al-Aqsa, a Jerusalem, que està tancada als fidels. Com la Gran Mesquita de la Meca o la mesquita del Profeta a l’Aràbia Saudita, tots els llocs sants de l’islam, que aquests dies estarien plens fins a la bandera, estan deserts. No hi haurà imatges d’estols d’homes agenollats amb el cap a terra, i semblarà que els crits a la pregària des dels minarets ressonen en va.

“A Turquia el Ramadà arriba enmig d’una profunda crisi econòmica i social. Milions de treballadors s’han quedat sense feina, igual que centenars de milers de petits comerciants o els que es guanyaven la vida amb la venda ambulant. Per a un poble acostumat a celebrar el mes sagrat amb grans festes familiars i comunitàries, ara és dur no poder parar una bona taula o comprar regals per als fills. A més, el govern d’Erdogan està impedint que els alcaldes que l’any passat li van arrabassar les grans ciutats puguin distribuir aliments o construir hospitals de campanya: que es converteixi en una pugna política”, explica per telèfon des d’Istanbul el periodista Muhittin Karkin. El govern de Recep Tayyip Erdogan s’ha resistit fins ara a imposar un confinament total a Turquia, al·legant que no es pot permetre aturar l’economia. Però a partir d’aquesta nit queden prohibits tots el desplaçaments durant quatre dies, excepte per als treballadors essencials, per evitar les trobades familiars per l’inici del mes sagrat.

Les autoritats religioses també han volgut assegurar als fidels que respectar el dejú d’aliments i d’aigua durant les hores de llum solar no els farà més vulnerables al virus. La mesquita d’Al-Azhar, la més important d’Egipte, va advertir la setmana passada que la pandèmia no és excusa per saltar-se el dejú, tret que el metge ho indiqui. Els malalts estan exempts, com estableixen els preceptes, de l’abstinència.

Pregàries per televisió i a internet

Com va passar amb la Pasqua cristiana, serà el moment de les pregàries per televisió, ràdio i internet. El Consell Musulmà de la Gran Bretanya ha publicat una guia en què recomana seguir a través de plataformes digitals les crides nocturnes a la pregària que cada dia marquen el final del dejú. En la societat musulmana, que no abandona els avis, serà més fàcil que la gent gran tingui a l’abast la tecnologia.

Dolors Bramon, professora emèrita de la Universitat de Barcelona especialista en islam, recorda: “Segons l’Alcorà, la primera obligació d’un musulmà és conservar la vida que Déu li ha donat. Per tant, si anar a la mesquita és un perill, la gent sap que s’ha de quedar a casa. És el que els imams estan demanant a tothom”. “A més, en la tradició, el profeta ja havia fet advertiments sobre situacions de crisi sanitària, aconsellant a la gent que no es barregessin si hi havia alguna malura, que guardessin les distàncies... Coses de sentit comú que faria qualsevol dirigent. Les epidèmies no són noves i ja a l’època medieval la medicina islàmica –que era molt més avançada aleshores que la cristiana– desenvolupava remeis, fins i tot si calia ingerint alcohol, perquè el primordial era conservar la vida”.

Bramon recorda també que els oratoris “s’han convertit en lloc de distribució d’aliments i d’ajuda als més febles, siguin o no musulmans”. També en l’últim dia del mes sagrat es recapta l’impost alcorànic a la mesquita, que a Catalunya s’ha fixat en cinc euros per membre de la unitat familiar i que serveix per ajudar els necessitats. “Aquests diners es recolliran igualment, perquè és un pilar de l’islam, però costarà una mica més”.