Internacional27/12/2019

Rashed Khudiri: “Si dones un centímetre de terra a Israel, te’n confiscarà un metre”

Entrevista al portaveu del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà

Marc Toro
i Marc Toro

BarcelonaRashed Khudiri (Tubas, 1982) és portaveu del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà, la principal font de recursos naturals de Palestina. El 95% d’aquest territori fronterer amb Jordània va ser declarat àrea C -controlada totalment per Israel- pels Acords d’Oslo del 1993. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat la seva voluntat d’annexionar-lo a Israel.

Què va suposar l’ocupació de la vall del Jordà el 1967?

Abans del 1967 hi havia 320.000 palestins a la vall del Jordà, i ara només en queden 56.000. Durant la Guerra dels Sis Dies els soldats israelians van matar moltes persones a les nostres comunitats, i d’altres van haver de fugir a Jordània o Síria. Israel va començar a controlar els nostres recursos, sobretot l’aigua i la terra, cosa que ha destruït la nostra agricultura.

L’ocupació no es va acabar amb els Acords d’Oslo.

Des de llavors hi ha tota mena d’estratègies per expulsar els palestins, com la demolició de cases i les restriccions de moviments. Tampoc tenim permís per construir hospitals o escoles, però els israelians construeixen colònies, que són il·legals segons la llei internacional i l’ONU.

Cargando
No hay anuncios

Netanyahu ha anunciat un pla per annexionar la vall del Jordà a l’Estat d’Israel. Ho veu possible?

Aquest ha sigut sempre el pla d’Israel des que va iniciar l’ocupació. El més perillós és com ho faran. Si aïllen les principals poblacions al nord de la vall serà molt més fàcil expulsar-ne la nostra gent. Farien exactament el que han fet amb Gaza.

¿L’annexió comprometria també el futur de Cisjordània?

La vall del Jordà representa el 30% del territori de Cisjordània i és una àrea estratègica per als palestins. És l’única frontera que podem utilitzar per viatjar als països àrabs i la nostra principal font de recursos naturals. Amb l’annexió es trencaria la possibilitat de tenir un estat palestí dins les fronteres del 1967. La solució dels dos estats no tindria futur.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat que l’ocupació avança, els palestins es resisteixen a marxar.

Si dones un centímetre de terra a Israel, te’n confiscarà un metre. No vol ocupar només Palestina, sinó continuar amb un altre país àrab. Els palestins vells diuen: “Resistirem a la nostra terra i, si ens maten, ens enterraran sota la nostra terra”.

¿Correu el risc de ser detinguts pel vostre activisme?

A les zones controlades per Israel et poden detenir pel sol fet de somiar o fer una broma, siguis palestí o no.

Cargando
No hay anuncios

Israel ha de tornar a celebrar eleccions el març vinent. ¿Seria diferent si no les guanyés Netanyahu?

El problema és que tots els partits israelians donen suport a l’ocupació. Però el conflicte no és entre Palestina i Israel, sinó que és internacional. Si el món encara dona suport als israelians és perquè se suposa que han de construir un país europeu al Pròxim Orient. Confio que hi hagi un canvi de perspectiva.

Quin paper hi té en tot plegat l’Autoritat Nacional Palestina?

És una autoritat sense autoritat, i a dins hi ha certa gent que vol mantenir l’ocupació per enriquir-se. És el que fa el capitalisme.

Cargando
No hay anuncios

¿El moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel pot contribuir a canviar les coses?

El BDS és molt important perquè està reclamant els drets dels civils que viuen sota l’ocupació, però encara no té prou suport dels governs. ¿Si la comunitat internacional va donar suport a la iniciativa de boicot contra l’apartheid a Sud-àfrica, per què no ho fa amb els palestins?

Quin creu que és el motiu?

Perquè estan d’acord amb el que està fent Israel. Cal més fer pressió internacional, aquesta és la clau.

Cargando
No hay anuncios

¿Com veu el procés d’independència a Catalunya?

Els palestins no coneixen gaire el que passa aquí, però respectem les poblacions que volen l’alliberament del seu país, la democràcia i la llibertat.

Alguns polítics catalans s’emmirallen en Israel quan parlen de construir un nou estat.

Israel no és un exemple a seguir. És un exemple de terrorisme, de crims, de no respectar la llei internacional ni els éssers humans.