Un estudi recomana abaixar la tapa del WC abans de buidar el dipòsit per evitar la propagació del covid-19

BarcelonaAls lavabos públics ens preocupa que la tassa estigui neta, però la pandèmia de covid-19 ha afegit un nou perill. Segons alguns estudis de laboratori, els fluxos d’aire que es generen en buidar el dipòsit del vàter poden generar un núvol de petites gotes que puguin quedar en l’aire prou temps per ser inhalades. S’han trobat traces del coronavirus en la femta de les persones infectades i es desconeix si en aquests núvols hi pot haver prou càrrega viral per contaminar algú. Per prudència, els experts recomanen incorporar un altre gest a la nostra nova rutina: abaixar la tapa del lavabo abans de fer córrer l’aigua per evitar un possible contagi.

“La descàrrega d’aigua pot elevar el virus de la tassa”, ha declarat un dels autors de l’estudi, Ji-Xiang Wang, a The Washington Post. “Cal abaixar la tapa primer i si això no és possible rentar-se les mans amb molta cura”. Els experts alerten que, a diferència de la percepció generalitzada, en el cas del coronavirus el perill no és en les superfícies dels lavabos sinó en l’aire, perquè el risc de contagi per la pell és molt baix i en canvi no és menor el fet que un sistema de descàrrega potent dissemini en l’ambient del lavabo microgotes contaminades de la tassa. És el que els especialistes denominen “un núvol de lavabo”, un fenomen que s’estudia des dels anys 50: en proves de laboratori s’ha comprovat que a través d’aquestes petites gotes dispersades es pot contaminar el terra, les aixetes i altres superfícies pròximes als vàters.

L’estudi, publicat dimarts a la revista Physics of Fluids, ha demostrat que en alguns lavabos les partícules poden arribar al metre d’alçada sobre la tassa del lavabo i romandre durant un minut a l’aire. L’article recomana també als fabricants que produeixin models que es puguin tancar i es netegin automàticament.

S’ha comprovat com els lavabos públics són una font de transmissió de virus que afecten l’aparell digestiu, com els norovirus, que han causat brots en creuers. En canvi, no s’ha pogut demostrar que passi el mateix en el cas dels virus respiratoris.

Un estudi publicat el març a la revista Gastroenterology va detectar que l’ADN del coronavirus continua present a la femta, fins i tot després que s’hagi superat la infecció a les vies respiratòries. Un altre estudi publicat a The Lancet va trobar traces del virus en pacients un mes després d’haver-se recuperat. Científics d’arreu del món estudien les aigües residuals per rastrejar la propagació del virus. Estudis de mostres d’aire de dos hospitals de Wuhan, la ciutat xinesa on es va originar la pandèmia, van detectar un major risc de contagi als lavabos que a les habitacions que estaven ben ventilades.