Recosir el Partit Demòcrata per derrotar Trump
Els caucus d’Iowa engeguen la cursa per decidir el candidat amb les ferides del 2016 encara obertes
Enviat Especial a Des Moines (Iowa)Anar-hi, parar l’orella i formar-se una opinió. La del ciutadà que participa en un caucus pot estar definida per endavant. No obstant això, un dels atractius del procés per escollir el candidat o candidata que s’enfrontarà a Donald Trump en les eleccions del novembre és que els ciutadans tenen al seu abast la majoria d’aspirants a la nominació del partit durant uns dies. En alguns casos, literalment. En els caucus d’Iowa, que es resolen dimarts a la matinada, hi ha actes en els quals no s’arriba a la desena d’assistents. No hi ha gaire població, les distàncies són enormes, és un estat eminentment agrícola, hi fa fred i la ciutat més poblada, Des Moines, amb prou feines supera els 200.000 habitants. No tots els parroquians hi arriben amb la decisió presa. Entre els convençuts es colen els indecisos, els que prendran posició en funció del que els transmetin en les distàncies curtes.
No és el cas del Jeff, que viu a Iowa City, una població a gairebé dues hores a l’est de Des Moines, on la senadora Elizabeth Warren va reunir dissabte unes 900 persones. L’actitud del Jeff denotava distància i fins i tot hostilitat, aliè a l’ambient familiar i divers que s’havia reunit per escoltar una dona que competeix, com el també senador Bernie Sanders, amb els arguments de l’esquerra del Partit Demòcrata. No va esperar que sortís a l’escenari per emetre la seva sentència. Warren és “una mentidera, no té cap credibilitat”, va diagnosticar. Els altres 11 supervivents demòcrates en la carrera cap a la Casa Blanca no li agraden més. “Competeixen per ser els més radicals”, sentenciava.
Potser el Jeff volia conèixer l’enemic de prop, els que amenacen el seu president favorit. Porta una gorra amb el nom de Donald Trump, el líder que deixarà “un llegat durador” en el sistema judicial dels Estats Units després de “col·locar a gairebé 170 jutges, dos d’ells al Tribunal Suprem”. El Jeff confessa que és un demòcrata desencantat: “Ja no puc ser-ho [demòcrata], perquè no creuen en la meva nació”. Un país que, assegura, volen convertir en “una espècie de vassall del govern mundial”. És blanc, com la immensa majoria de la població d’Iowa, però se sent amenaçat. Es queixa que “si un home blanc s’aixeca per defensar-se se’l titlla de supremacista”.
Sembla que Trump desperta una reacció en els votants demòcrates que va més enllà del partit i de les seves propostes. Les receptes per batre Trump van de la mateixa Warren i Bernie Sanders a l’extrem més moderat de l’exvicepresident Joe Biden, la senadora Amy Klobuchar i l’exalcalde Pete Buttigieg. Però, en temps convulsos, s’imposa el “qualsevol menys Donald Trump”. Una emergència que sent la Sarah, que ha vingut amb els seus dos fills des d’un estat tan llunyà com Oregon buscant inspiració “per a un futur millor”. Mentre espera que arribi Elizabeth Warren, comparteix amb l’ARA que ve d’escoltar Joe Biden. Warren i Biden són l’oli i l’aigua del Partit Demòcrata, però a la Sarah “tots els candidats” li semblen “molt bons” i comenta que el discurs de Biden “ha sigut genial, meravellós”.
Curar les ferides
Amb el procés d’ impeachment a punt d’acabar, i amb la més que probable absolució del president, el votant demòcrata intenta curar la divisió interna que va contribuir a la victòria de Trump i a la derrota de Hillary Clinton. Però les ferides triguen a cicatritzar, especialment entre els molt fidel seguidors del senador Bernie Sanders, que continua provocant l’entusiasme dels més joves tot i ser el candidat de més edat, 78 anys. Després de sentir que l’aparell del partit li havia fet la traveta el 2016 per beneficiar Clinton, molts d’ells es van quedar a casa aquella nit electoral. Ara sembla que s’han conjurat perquè, passi el que passi, la història no torni a repetir-se i Donald Trump abandoni la Casa Blanca.
La Lexy, que viu a l’estat veí de Nebraska i aspira a veure Bernie Sanders al Despatx Oval, accepta a contracor que “votarà per qualsevol demòcrata”, tot i que té clar que l’establishmentdemòcrata “va a anar en contra de Sanders”. És el mateix que farà el Tim, que va viatjar amb ella fins a Clive, als afores de Des Moines, per assistir dissabte a la matinada a una festa en la qual Sanders només va poder participar per telèfon, atrapat com estava a Washington per les sessions del judici polític contra el president. Al Tim li ha semblat una pantomima. “Soc advocat -explica-. La sola idea d’un judici sense testimonis ni proves és ridícula”. És el que la majoria republicana li va garantir a Trump en la votació de divendres.
El buit de Sanders el van omplir la música, la seva dona, tres congressistes i el cineasta Michael Moore. El director de Bowling for Columbine, un xòuman indignat, creu que “l’1% del partit”, l’elit demòcrata, va contra Sanders. Dins d’aquesta elit hi situa Hillary Clinton, que es va guanyar una esbroncada promoguda per la congressista Rashida Tlaib. I és que la que va ser secretària d’Estat del president Barack Obama havia declarat feia poc que Bernie Sanders “no agrada a ningú”.
