Reivindicar Europa?

Una mostra repassa els grans moments que s'han viscut al nostre país des de l'entrada, ara fa 30 anys, a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea

Les portes del darrere d’Europa
Marc Vidal
15/01/2016
2 min

Barcelona"Us desitjo una felicitat europea sense límits". Així ha estat com l'escriptor Eduardo Mendoza ha donat per inaugurada una mostra a Barcelona que vol reivindicar Europa, just quan es compleixen 30 anys de l'adhesió d'Espanya i Portugal al que aleshores era la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

El que durant decennis va semblar un somni, es va fer realitat la nit del 31 a l'1 de gener del 1986, quan va entrar en vigor el tractat que relligava els països integrants de la península Ibèrica al gran club europeu. "Va ser una gran il·lusió. Deixar de ser el que érem. Era la garantia que l'Espanya fosca i tancada no tornaria mai més", ha recordat Mendoza.

L'exposició, al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), vol ser una reivindicació del projecte europeu, que passa hores baixes. "Ara hem descobert el pastís. Ens pensàvem que Europa era el paradís. I és l'Europa dels bancs, però també la nostra", ha proclamat l'escriptor.

El mateix comissari de l'exposició, el catedràtic Fernando Guirao, s'ha mostrat poc partidari de commemorar aniversaris, però, ha admès, sí que, amb les diferents crisis que travessa la UE –econòmica, refugiats, l'ombra de la sortida del Regne Unit– cal una reflexió sobre "el segon esdeveniment polític més important després de la fi de la dictadura" que ha viscut el nostre país.

"Són moments difícils per a Europa", ha sentenciat Eduardo Mendoza. "És una paradoxa veure com ara un país es planteja sortir de la UE quan per a nosaltres el somni era entrar. Com pot ser?", s'ha preguntat Mendoza.

La mostra repassa els diferents capítols de la integració d'Espanya a la UE i el paper destacat que hi ha tingut Catalunya, amb especial atenció al moment crític del canvi de moneda, de la pesseta a l'euro.

També es recorda com la reivindicació europea ha vingut no només des de les institucions, sinó també des del carrer, amb marxes com la que hi va haver l'any 1987 que va recórrer el continent –passant per Barcelona– "contra l'atur, la precarietat i l'exclusió".

stats