EUROPA

Orbán s’imposa amb un discurs contra l’arribada d’immigrants

Polònia duplica la participació i dona la victòria als ultranacionalistes

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, durant la nit electoral adreçant-se als seus seguidors.
Marta Rodríguez
27/05/2019
2 min

BarcelonaA Hongria hi ha dos guanyadors de les eleccions europees. D’una banda, una participació ciutadana de rècord en un país en què les institucions de Brussel·les aixequen poques passions: un 43% de votants, que en comparació de la mitjana de la UE, 51%, és poc però que supera en 16 punts la de fa cinc anys. De l’altra, el segon guanyador té nom propi i és, amb permís de l’italià Matteo Salvini, l’enfant terrible dels 28, l’home que ha fet del seu rebuig a l’arribada de nous immigrants, fins i tot de manera consensuada i organitzada, la seva marca personal. El Fidesz del primer ministre, Viktor Orbán, es va imposar en els comicis amb una còmoda majoria. 13 dels 21 eurodiputats en joc, un més que el 2014, molt lluny dels 5 que van sumar els progressistes.

La victòria dona força a Orbán a l’hora de fer valdre els seus 13 escons -52% dels sufragis-, que ara per ara no estan adscrits a cap grup parlamentari a l’Eurocambra. El Partit Popular Europeu va suspendre’ls per la política extremadament dura contra la llibertat de premsa i d’expressió de Budapest i l’hongarès encara no ha detallat si tornarà a la casa comuna dels conservadors convencionals o s’aventurarà a unir forces amb la hipotètica aliança que volen constituir Salvini, la francesa Marine Le Pen i els ultres austríacs de l’FPÖ. En comú, el nul suport a una política migratòria solidària i de quotes, i un especial recel cap als estrangers que professen l’islam. Orbán també es va posar ahir a fer càlculs, conscient que els seus antics germans populars no passen per un bon moment, i va advertir que només donarà suport als candidats a presidir la Comissió Europea que apostin directament “no per fomentar sinó per frenar la immigració”.

A Polònia, la fotografia dels resultats de diumenge també passa per una pujada del partit governant, el nacionalista ultraconservador Llei i Justícia (PiS), que va fregar la majoria absoluta al pujar de 19 a 23 escons, relegant a la segona posició la coalició conservadora que lidera Donald Tusk, el president del Consell Europeu. Si els comicis són un termòmetre de la temperatura política, la primera ministra, Beata Szydlo, pot respirar tranquil·la davant de la perspectiva de repetir victòria a les eleccions generals que s’han de convocar a finals d’aquest any. Grans abstencionistes a les europees, en aquesta ocasió la participació va duplicar la del 2015 i es va situar en el 45%.

L’Est aposta per les forces conservadores i ultranacionalistes

Romania

Diumenge negre per als socialdemòcrates, que van ser superats per la dreta, van perdre set eurodiputats (9) i els van rebutjar la reforma judicial en referèndum.

Eslovàquia

La coalició d’esquerra liberal i europeista de la presidenta electa Zuzana Caputova, amb programa anticorrupció, va guanyar les eleccions amb 4 dels 13 escons.

Bulgària

El governant GERB, una formació populista conservadora, va guanyar les eleccions amb el 30% dels sufragis, per davant dels opositors socialistes i liberals.

Lituània

El centredreta, amb el 18%, i la socialdemocràcia, amb el 16% van liderar els resultats. Un partit agrari va quedar en tercera posició.

stats