Mor Rochus Misch, l'home que va presenciar el suïcidi de Hitler i Eva Braun

BerlínRochus Misch, guardaespatlles, missatger i telefonista de Hitler, ha mort als 96 anys a Berlín. Amb ell desapareix l'última persona que va ser testimoni del suïcidi del dictador i d'Eva Braun al seu búnquer de la capital alemanya.

En els últims anys la comunicació amb Misch era difícil a causa de la seva avançada edat, però ara fa tres anys va concedir una entrevista a la revista alemanya 'P.M. History', en la qual ratificava la seva fidelitat al 'Fürher' com a soldat, tot i que condemnava els "terribles i cruels" crims contra la humanitat del nazisme.

Misch, membre del personal destinat al servei de Hitler en la dècada del 1940, recordava ja amb llacunes l'escena que va viure el 30 d'abril del 1945. Hitler "tenia el cap sobre la taula, mentre que Eva el tenia de costat. Ja no ho recordo bé: Hitler estava assegut al sofà, o potser en una butaca al costat. Però segueixo veient Eva, amb els genolls encongits cap al pit", deia en l'entrevista.

Dies abans, el 22 d'abril, el dictador nazi havia anunciat al personal que l'acompanyava que la guerra estava perduda, havia comunicat la seva decisió de romandre a Berlín i els havia donat permís per abandonar l'edifici. Misch, però, va decidir quedar-se. "Em vaig quedar com a fidel servidor del meu cap al búnquer", rememorava Misch, que no va abandonar el lloc fins que Joseph Goebbels, el ministre de Propaganda nazi, li va dir que podia marxar.

Misch, sergent de la unitat especial de les SS del Führer, no era capaç de retreure a Hitler els seus crims —"això implicaria l'incompliment del meu deure com a soldat"— i assegurava que mai no es va parlar de l'existència de camps de concentració en el seu cercle íntim. Diu que se'n va assabentar després. "Ara estic ben informat. És clar que van passar coses terribles. No hi ha excusa possible. Hi va haver camps de concentració. Això no es pot negar".

Després de la mort de Hitler, Misch va ser capturat per les tropes soviètiques i va passar nou anys en una presó russa. El 1953 va tornar a Berlín; allà, al sector Oest de la capital alemanya, va treballar en una botiga de pintura fins a la seva jubilació.