Rússia augmenta la despesa militar per les tensions amb Washington

BarcelonaEl govern de Rússia destinarà 74.900 milions de rubles (uns 1.000 millions d'euros) a un programa estatal de desenvolupament del la indústria militar que arriba fins al 2027. En aquest sentit, augmentarà la competitivitat de la indústria militar del país tant en el mercat intern com extern, un 86% respecte al 2015.

Aquest any les assignacions seran de 5.900 milions de rubles (gairebé 79 milions d'euros) i el 2020 pujaran a 8.500 milions de rubles (uns 113 milions d'euros). Entre el 2021 i el 2027 es destinaran anualment 8.600 milions de rubles (uns 115 milions d'euros).

La decisió d'augmentar la despesa militar suposa un canvi en la política de Moscou dels últims anys. El 2017 el Kremlin va decidir reduir la despesa militar un 20%. Putin va prometre llavors que aspirava a reduir-lo més en els pròxims cinc anys per doblar la inversió en educació, sanitat i infraestructures.

Tensions amb Washington

Rússia ha canviat el seu rumb a causa dels moviments de Washington. La decisió de Trump d'abandonar el Tractat sobre Forces Nuclears de Mitjà Abast(INF) ha trastocat l'agenda dels altres països. El Kremlin tem que els EUA puguin desplegar míssils als països bàltics, i és que podrien arribar a Moscou en tres o quatre minuts.

Els russos han afirmat que no es deixaran arrossegar per la carrera armamentista, però no es quedaran de braços plegats. Estan decidits a respondre simètricament les accions dels EUA en matèria d'armament.

Una nova era de riscos

Igor Ivanov, president del 'think tank' Russian International Affairs Council (RIAC) i exministre d'Afers Estrangers de la Federació Russa (1998-2004), ha explicat en una entrevista per al seu 'think tank' que "el món ja ha entrat en una zona de més riscos de seguretat, tant mundial com regional. Ja no es tracta d'un futur llunyà o fins i tot molt distant; es tracta del present".

Per a l'exministre d'Afers Estrangers, si segueix la tendència actual, "cap govern o grup de governs es poden sentir segurs". Diu que estem vivint una crisi global i que cap dels mètodes que han funcionat fins ara ho faran en un futur.

Creu que l'única sortida "a la situació actual és mitjançant negociacions polítiques, que han de tenir en compte tots els factors, inclòs el nou equilibri de poders del món". En aquest sentit, dimecres passat Moscou es mostrava favorable a negociar un nou INF, però aquest cop incloent-hi més països.

Al ser preguntat sobre si tot plegat pot acabar en un desastre nuclear, Ivanov dona una resposta que sorprèn sentir en polítics del seu nivell: "Malauradament, no ho descarto".