Rússia hauria pagat als talibans per matar militars estrangers a l'Afganistan

BarcelonaUna unitat d'intel·ligència militar russa hauria ofert recompenses econòmiques als talibans per cada militar estranger –inclosos els nord-americans– que matessin a l'Afganistan. L'objectiu era dinamitar un eventual acord de pau entre Washington i els talibans, segons una investigació realitzada pels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, feta pública divendres passat pel diari New York Times i corroborada per altres mitjans de comunicació nord-americans durant els últims dies. Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units van informar el president Donald Trump sobre aquesta guerra bruta del Kremlin i van fer diverses propostes per contrarestar-la, com ara formalitzar una queixa diplomàtica a Moscou o establir sancions contra Rússia. La Casa Blanca, però, no va fer cap pas.

Els serveis d'intel·ligència nord-americans van arribar a la conclusió que Moscou estava oferint recompenses econòmiques als talibans per cada militar estranger assassinat després d'haver interrogat diversos dels seus militants detinguts a l'Afganistan. Els serveis secrets, però, no van detallar com Rússia duia a terme aquesta guerra bruta, és a dir, com escollia els seus objectius o quants diners pagava exactament als talibans per cada mort. Tampoc està clar si Moscou va desplegar efectius dins de l'Afganistan o si es va reunir amb els talibans en algun altre lloc.

Mutisme dels serveis secrets

La polèmica informació revelada pel New York Times no ha sigut desmentida pels serveis secrets nord-americans. Això sí, tant la CIA com el Consell de Seguretat Nacional, el departament d'Estat i el Pentàgon han declinat pronunciar-se sobre el tema. En canvi, aquest dilluns el Kremlin sí que n'ha parlat: ha negat que hagi pagat diners als talibans perquè matessin militars nord-americans a l'Afganistan. “Lamentem que mitjans de premsa internacionals, que abans eren importants, respectats i d'alt nivell, ara no tinguin inconvenient en publicar mentides cada cop amb més freqüència”, ha declarat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Per la seva banda, els talibans també han negat les acusacions. El seu portaveu, Zabihullah Mujahid, ha assegurat que el moviment fonamentalista no té cap relació amb els serveis d'intel·ligència de cap país i que ells mateixos han finançat les seves accions armades al país asiàtic.

L'Afganistan ha sigut un camp de batalla on s'han enfrontat les dues grans potències mundials, els Estats Units i Rússia, des que va començar la guerra al país el 1979. Aleshores, quan desenes de milers de militars soviètics van arribar al país per fer-se amb el control del territori, el govern nord-americà va començar a finançar i armar tot un seguit de faccions fonamentalistes islàmiques, els anomenats mujahidins, perquè combatessin contra l'URSS. Els soviètics van abandonar l'Afganistan el 1989 davant l'ofensiva dels mujahidins i farts de sumar baixes militars. El país va ser el Vietnam de la Unió Soviètica. Els Estats Units van signar el 29 de febrer un acord de pau amb els talibans per, en teoria, retirar les seves tropes de l'Afganistan. Amb la tàctica de pagar als talibans per matar militars estrangers, Rússia voldria evitar que Washington vengui l'esmentat acord com una victòria.