Rússia suspèn el tractat nuclear amb els EUA

BarcelonaL'escalada de tensió nuclear continua. Si ahir divendres era el govern de Donald Trump el que ratificava la retirada del Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi (INF), aquest dissabte el president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat que el seu país també el suspenia.

Pompeo va anunciar divendres que la retirada nord-americana es faria efectiva d'aquí sis mesos, un període de temps donat a Rússia perquè corregeixi el que els EUA consideren que són violacions del tractat i que Moscou nega. Però Putin va donar per acabat el diàleg i va anunciar que el seu país també es retirava del tractat.

L’acord internacional, que es va signar l’any 1987 com una de les peces clau de la fi de la Guerra Freda, prohibia als dos estats instal·lar míssils de terra de curt abast i d’abast intermedi en territori europeu, i forçava a destruir els míssils nuclears amb un abast d’entre 500 i 5.000 quilòmetres. Els EUA insisteixen a denunciar que Rússia està violant l’acord amb el desplegament de nous míssils, com ara el Novator 9M729, però Moscou assegura que els seus nous míssils estan per sota del rang mínim permès i acusen Washington d’inventar-se falses excuses per poder retirar-se del tractat i així desenvolupar nou armament.

Putin també ha anunciat que Rússia desenvoluparia nou armament, com ara nous míssils, inclosos alguns d'hipersònics. En una compareixença televisada amb els seus ministres de Defensa i d'Exteriors, els ha ordenat que no obrin cap conversa de desarmament amb Washington.

"Durant uns quants anys hem estat plantejant repetidament la qüestió d'un diàleg substantiu sobre temes de desarmament. Però hem vist els últims anys que els nostres socis [en el tractat INF, és a dir, els EUA] no donaven suport a les nostres iniciatives", ha dit Putin, acusant així l'administració Trump de no estar interessada a avançar cap al desarmament nuclear.

És per això que Putin ha anunciat que Moscou també es rearmaria, però ha assegurat que no desplegaria cap armament en territori europeu tret que els EUA ho fessin primer. La suspensió de l'INF pels EUA i Rússia preocupa especialment els països europeus, que temen que pugui acabar derivant en la instal·lació de nous míssils al continent.

També la Xina ha expressat preocupació per la qüestió, i aquest dissabte mateix ha demanat als Estats Units i a Rússia que resolguin les diferències a través del diàleg. Ahir ja ho va demanar la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Des de que els EUA van anunciar fa mesos la seva intenció de retirar-se de l'INF, les negociacions amb emissaris de Vladímir Putin per tractar de reconduir la situació han sigut fins ara infructuoses, i divendres Pompeo va ser taxatiu: “Si Rússia no torna a un compliment complet i verificable del tractat en un termini de sis mesos, amb la destrucció verificada dels seus míssils, llançadores i equipament associat, el tractat serà liquidat”.

Els experts temen que la suspensió de l’acord serveixi per erosionar altres tractats internacionals sobre els quals se sustenta el sistema de poder configurat després de la Guerra Freda i el compromís cap al desarmament en general i l’abandonament de les armes nuclears en particular.

Les dues principals potències nuclears, però, avancen ara en la direcció contrària. L’administració Trump ja ha anunciat la seva intenció de modernitzar i reforçar el seu arsenal nuclear, mentre que el govern de Putin també exhibeix múscul en aquest terreny.