Mor als 87 anys Ruth Bader Ginsburg, icona del feminisme i segona jutgessa del Tribunal Suprem

WashingtonEl pitjor malson per la causa progressista quan falta menys d’un mes i mig per les eleccions. Aquesta matinada ha mort als 87 anys Ruth Bader Ginsburg, jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units. Segons una nota emesa per la màxima instància judicial del país, Ginsburg ha mort "envoltada de la seva família al seu domicili de Washington" a conseqüència de complicacions derivades d'un càncer de pàncrees. Ginsburg, referent del feminisme per la seva lluita des dels anys 70 per la igualtat de drets de les dones, va ser la segona jutgessa a ocupar una de les nou cadires del tribunal, càrrec que ha mantingut durant 27 anys, després de ser escollida pel president Bill Clinton.

Aprovada al Senat per una majoria aclaparadora de 96 vots favorables i només 3 en contra, la seva figura s'ha anat engrandint en els últims anys i s’ha convertit en una icona de l’esquerra feminista. Se n’han fet documentals i pel·lícules i la seva imatge es pot trobar en tot tipus de mechandising, des de samarretes a pins per la solapa. Als carrers de Washington, ciutat de majoria progressista, són visibles cartells que criden a l'ús de la mascareta contra la pandèmia per ajudar a preservar la vida de Ruth Bader Ginsburg. Amb l’aparició de cada notícia relacionada amb la seva salut, la capital nord-americana contenia la respiració.

La notícia esclata com una bomba en plena campanya electoral. Amb la mort de la jutgessa s'obre la possibilitat que el president Donald Trump col·loqui el seu tercer candidat al Suprem, després de nomenar els jutges Neil Gorsuch i el polèmic Brett Kavanaugh. En cas d'èxit, el tribunal quedaria decantat de manera clara cap a la dreta amb una majoria de 6 jutges conservadors contra 3 de progressistes.

Com que els magistrats del Suprem són càrrecs vitalicis, Trump podria deixar una empremta indeleble durant dècades en la vida legal nord-americana. El dret constitucional a l'avortament, vigent al país des de 1973, es podria veure en risc si el mandatari compleix la promesa de nomenar un jutge que es decanti per eliminar-lo. "No sempre vam estar d’acord, però era una autèntica patriota que estimava aquest país i dedicava la seva vida a servir el poble americà i la llei", ha assegurat de moment Trump en un comunicat fet public aquesta matinada.

Totes les mirades es posaran ara en el senador republicà Mitch McConnell, líder de la majoria conservadora a la Cambra Alta. El 2016, després de la mort del jutge Antonin Scalia, McConnell va bloquejar el nominat per Barack Obama durant gairebé un any amb l'argument que havien de ser els votants els qui decidissin a través de l'elecció presidencial quin tipus de jutge volien per al Suprem. Sense aparentment cap càrrec de consciència, fa poc va assegurar que si es donés la circumstància, i malgrat que els Estats Units està a les portes d'unes noves presidencials, no deixaria passar l'ocasió per dur a votació del Senat el candidat de Trump. Aquesta matinada ho ha confirmat a través d’un comunicat. El mateix president va assegurar en una entrevista a l'agost que ho faria.

Amb una majoria de 53 senadors, els republicans necessitarien 51 vots per aprovar el nominat per la Casa Blanca. Una majoria vigent almenys fins al gener, quan es constituiran les dues càmeres del Congrés després de les eleccions. Dies abans de la seva mort, Ruth Bader Ginsburg va dictar el següent comunicat a la seva neta Clara Sphera: "El meu desig més fervent és que no sigui rellevada fins que s'instal·li un nou president".

L'animadversió de Ginsburg per Trump es va evidenciar en la campanya del 2016, quan la jutgessa va mostrar la seva por a una presidència de l'aleshores candidat republicà. Una declaració per la qual posteriorment es va disculpar donada la naturalesa del seu càrrec.

El candidat demòcrata, Joe Biden, ha demanat que sigui la força guanyadora de les eleccions presidencials del 3 de novembre qui trii el relleu de Baden al Suprem, tenint en compte que aquest va ser el criteri que van aplicar els republicans el 2016. El mateix ha demanat l'expresident dels EUA, Barack Obama, que destacava el paper de Bader a l'hora d'entendre que la discriminació basada en el sexe "no és un ideal abstracte", que afecti només les dones, sinó que "té conseqüències reals per a tots nosaltres", subratllava.

Pionera i referent

Nascuda a Brooklyn el 15 de març de 1933, va ser una de les 9 dones entre 500 alumnes a l'Escola de Dret de Harvard. El degà de la universitat va arribar a recriminar-li que ocupés una plaça que "hauria de ser per un home". Va ser una de les múltiples topades amb el masclisme imperant que va forjar una dona que, des del pragmatisme, és al darrere d'algunes de les grans fites del feminisme als Estats Units.

Primera dona a ocupar una plaça com a professora de l'Escola de Dret de la Universitat de Columbia, entre 1973 i 1978 va guanyar cinc dels sis casos que va defensar com a advocada davant el Suprem. Va aconseguir persuadir l’alt tribunal que la 14a Esmena de la Constitució, que protegeix enfront de la discriminació per motius de raça, havia ampliar-se a la discriminació per raó de sexe. Ho va aconseguir gràcies a emprar tàctiques com la defensa de casos d'homes discriminats per drets que se suposaven exclusius de les dones.

Les reaccions per la mort de Bader no s'han fet esperar a tot el món. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha elogiat la trajectòria "brillant" de la jutge, a través d'un missatge al seu compte de Twitter enllaçant amb el missatge de condol emès per Obama. El president de França, Emmanuel Macrón, lamentava la pèrdua d'una dona "excepcional" que havia "dedicat tota la seva vida a lluitar per la justícia, la igualtat de gènere i el respecte per als drets fonamentals". El vicecanceller alemany, Olaf Scholz -també ministre de Finances-, ha destacat el paper de la jutge en la lluita per la igualtat de gènere i la seva contribució "a la millora de les condicions per a milions de dones".

Els màxims responsables de la Unió Europea també han expressat a les xarxes el seu condol per la mort de Bader. "Estats Units i el món sencer han perdut una persona verdaderament notable i pionera dels drets, la llei i la justícia de les dones. Va demostrar que les dones han de formar part de tots els llocs de poder des d'on es prenen les decisions", ha sibratllat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "L'herència de la jutge americana continuarà sent una inspiració, no només als Estats Units, sinó a tot el món", afegia el president del Parlament Europeu, David Sassoli.