Tres morts en enfrontaments abans de la segona volta de les primeres eleccions després de la guerra civil
A Costa d'Ivori s'hi juguen motius tan econòmics com religiosos, es barallen pel poder els cristians reformistes africanistes i dels musulmans, que representen la població immigrant del nord. No se sabrà el guanyador dels comicis fins d'aquí aproximadament una setmana, però la fractura social de la guerra encara és molt present.
Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { } Després de la guerra civil del 2002 al 2004 que va desestabilitzar un dels països més pròspers de l'Àfrica, les eleccions Parlamentaries que es celebren diumenge, cinc anys després dels acords de Pau, són la clau de volta d'un nova estabilitat a Costa d'Ivori i per extensió a tota la regió de l'oest africà; amb països com Libèria, Guinea, Mali, Burkina Faso i Ghana.
A la primera volta, celebrada el 5 de novembre, va guanyar per un 38% dels vots Laurent Gbagbo, del Front Popular, l'Àfrica post colonial; següit d'Alassane Ouattara, el musulmà tecnòcrata de la Lliga dels Republicans amb un 32% dels vots. Va quedar fora de joc, Henri Konan Bédié de Lliga Democràtica Africana, el preferit de França. Els comicis són un igualat xoc entre titans, però al final el seductor francès podria acabar sent decisiu sobre qui governarà el país i, per extensió, l'àrea oest del continent.
