Segrestos, assalts i violacions: els perills de la immigració a Mèxic

BarcelonaFugen de la violència i troben més violència en la ruta migratòria des dels països del conegut com a Triangle Nord (el Salvador, Hondures i Guatemala) fins als Estats Units. En mig del camí, Mèxic és cada cop més un punt negre, ple d’obstacles per als migrants, que es veuen abocats a màfies professionals de l’extorsió i de la violència. Amb tot, per a molts la tornada a casa no és una alternativa perquè han deixat enrere amenaces reals per a la seva seguretat i la seva vida, com el reclutament forçat de les bandes criminals. “Vaig sortir del meu país i vaig creuar a Mèxic, però quan vaig arribar a Nuevo Laredo uns individus ens van agafar al meu fill i a mi perquè ens volien segrestar”. És el testimoni de l’hondureny Juan Antonio, un dels milers de pacients que l’organització Metges sense Fronteres (MSF) va atendre l’any passat en un dels seus centres de Mèxic i que dona veu a una situació que pateixen fins a tres quartes parts dels migrants que intenten arribar als Estats Units per aquest estat mexicà.

MSF ha presentat aquest dimarts a Ciutat de Mèxic l’informe Sense Sortida, en què, a partir de 480 entrevistes a sol·licitants d’asil centreamericà, denuncia que l’enduriment de la política migratòria per part del govern d’Andrés Manuel López Obrador ha fet d’aquest país de trànsit un veritable infern per als migrants.

Després de mesos de tensió i d’amenaces de la Casa Blanca amb una guerra comercial, Mèxic va acabar signant un acord de col·laboració i de compromís per reforçar les fronteres amb la Guàrdia Nacional, impedir el pas dels migrants i retenir al seu territori els que volien demanar asil als Estats Units. L’acord, batejat com Queda’t a Mèxic, ha forçat 57.000 centreamericans a aturar la ruta i esperar la resolució de la seva petició de protecció.

Aquesta situació ha fet que els migrants siguin víctimes de les bandes criminals que busquen fer negoci de la seva situació, assegura MSF. Així, sis de cada 10 pacients relaten vivències violentes en el seu camí de trànsit mexicà, el 40% va patir assalts violents i un terç van ser víctimes d’extorsió. Pel que fa a les dones, una de cada tres explica que la van obligar a tenir relacions sexuals.

En aquest sentit, les dones, les que van amb família o soles, són les grans víctimes d'aquest camí i pateixen la violència estructural de tots els migrants i, a més, la sexual. Ana Paula, també d'Hondures, ha explicat als professionals de MSF com una banda els va assaltar i robar tot el que duien a sobre i van abusar sexualment d'ella. "No els va importar que el meu fill fos davant", explica aquesta dona, que va buscar ajuda psicològica i diu que la seva por més gran és que li torni a passar. "El camí no és fàcil", afirma aquesta hondurenya.

La violència i la falta de seguretat fa que la salut mental dels migrants es ressenteixi. Així, tres quartes parts dels que van requerir assistència en els centres de salut mental havien estat exposats a episodis de violència, una situació que els havia provocat ansietat i símptomes posttraumàtics. Quatre de cada 10 dones migrants confessaven haver tingut pensaments suïcides.

Per al director de projectes de MSF a Mèxic, Sergio Martín, la política de criminalització de la immigració a Mèxic fa que “sigui més fàcil caure en xarxes de tràfic de persones o en extorsió”. Però és que, a més, ha tancat les vies per trobar un sistema de protecció al migrants i, per tant, tornen a ser víctimes de la violència.