El Senegal s’aboca a les urnes

DakarA primera hora del matí de diumenge es repetia la mateixa imatge a la major part dels col·legis electorals del Senegal: llargues cues a la porta i una espera serena. Els votants més matiners ocupaven posicions des de les cinc del matí, tres hores abans de l’obertura dels centres. S’evidenciava la convicció amb què la ciutadania volia participar en l’elecció del president de la república al Senegal. Seguint la tònica de la campanya, la jornada es desenvolupava en un clima d’absoluta tranquil·litat, només trencada per incidents molt aïllats.

Els electors van fer front a un escenari inèdit, i fins a l’últim moment pocs analistes es van atrevir a fer un pronòstic. I és que entre els cinc candidats que van arribar a la recta final no hi havia cap dels dos partits històrics senegalesos, els que van estar al poder fins a la investidura de Macky Sall el 2012. El Partit de la Democràcia Senegalesa (PDS) i el Partit Socialista (PS) van perdre els seus candidats, Karim Wade i Khalifa Sall, respectivament, a causa de decisions judicials relacionades amb casos de corrupció, però molt controvertides i amb una ombra d’instrumentalització política.

Amb tot, a primera hora de dilluns e

D’altra banda, aquestes eleccions han sigut les primeres amb el sistema de patrocini que exigeix l’aval d’un nombre d’electors per validar la candidatura. El sistema pretenia eliminar de la cursa les candidatures improbables, però això també va ser interpretat com una manera de suprimir contrincants. A més, es van reordenar els col·legis electorals i es va canviar el carnet d’elector, el document necessari per poder votar.

Aquestes novetats van ser els temes de conversa més recurrents de la jornada. Ja a primera hora del matí, amb els col·legis acabats d’obrir, el Babacar, un taxista dakarià, es queixava irat que no havia rebut el carnet d’elector i que no podria votar. “Sigui com sigui, els polítics són tots uns imbècils”, sentenciava irritat.

Feia dies que el repartiment de carnets era motiu de queixa, i diverses organitzacions de la societat civil van parlar de més de 100.000 documents sense entregar. Ahir es reproduïen, i en alguns casos s’amplificaven, els casos d’electors que no havien pogut votar per canvis en el seu col·legi electoral. Fins i tot alguns ministres de l’anterior govern es van trobar en situacions confuses en aquest sentit.

Elevada participació

La participació es va elevar fins al 57% del cens, de més de 6 milions de senegalesos, segons fonts dels dispositius de vigilància electoral de la societat civil. Als últims comicis presidencials, el 2012, només van votar a la primera volta un 51%. La situació política havia generat una calma tensa: tres dels cinc candidats a l’elecció es presentaven com a ferms aspirants, i un d’ells, Ousmane Sonko, presentava la candidatura més trencadora.

Sonko ha sigut en realitat la gran sorpresa de la campanya i, més enllà dels resultats, un dels principals atractius. Fa menys de dos anys va aconseguir el seu escó a l’Assemblea Nacional i des d’aleshores i sense el suport d’una gran estructura de partit ha anat construint paral·lelament el seu discurs i la seva imatge pública. El seu discurs es basa en propostes innovadores i arriscades amb un to nacionalista, de trencament dels vincles de dependència i desigualtat, des de la renegociació dels contractes d’explotació de recursos naturals fins a la sortida del franc CFA (la moneda sota tutela francesa) o el debat al voltant dels Acords de Partenariat Econòmic, que ell assegura que no són beneficiosos per al país. La seva imatge pública ha connectat amb els joves del món urbà i s’ha fet fort sobretot a les xarxes socials i a la diàspora europea.

Malgrat que la llum de Sonko és la que més brilla, Macky Sall, el president sortint, ha aparegut en tot moment com el favorit. S’ha presentat amb el balanç dels seus set anys al govern i amb l’aposta d’una altra legislatura per poder continuar aplicant els seus plans. I, sobretot, ha fet servir l’aparell de l’Estat, traspassant en alguns casos el que la societat civil considera acceptable. Malgrat que els sectors socials més progressistes retreuen a Sall que no hagi mantingut la majoria de les seves promeses, la decisió de donar-li suport es presenta com una tria realista i continuista. Macky Sall ha construït la imatge de l’home que pot garantir el bon ritme econòmic del país.

Renovació mesurada

I, finalment, el tercer gran aspirant és Idrissa Seck, Idy, un home amb experiència de govern que ja va ser primer ministre i que es va enfrontar a Macky Sall a les eleccions del 2012. El seu perfil és el d’una renovació més mesurada que la de Sonko, tot i que marca diferències amb l’últim president. Ha aconseguit, fins i tot, el suport de Khalifa Sall, l’exalcalde de Dakar que es presentava com a principal amenaça de Macky Sall i que va ser apartat de la cursa presidencial per una condemna de corrupció.

Tot i que al tancament d’aquesta edició no es disposava de resultats definitius (les xifres oficials trigaran uns dies), les tendències indicaven que l’electorat senegalès haurà de tornar a les urnes en una segona volta per escollir el seu pròxim president. A partir de les dades recollides tant per les organitzacions de la societat civil com pels mitjans de comunicació, l’escenari que es planteja amb més força és que la ciutadania hagi d’escollir entre la reelecció del president sortint, Macky Sall, i el canvi representat per la candidatura d’Idrissa Seck.