El Senegal obre el parc eòlic més gran de l'Àfrica Occidental
El projecte ha aixecat les crítiques de la població per la pobra compensació econòmica que rep
BarcelonaEls vents de l’Atlàntic mouen les astes de les torres eòliques que s’alcen en mig de camps de blat de moro i fruites ben conreats en el que serà el parc eòlic de Taïba Ndiaye, el més gran de l’Àfrica Occidental. De moment, s’han posat en marxa 16 dels 46 estilitzats molins moderns i quan al juny del 2020 tot el conjunt entri en funcionament la instal·lació serà capaç d’injectar a la xarxa elèctrica del Senegal fins a 450 megawatts per hora (MHw), cosa que suposarà un augment del 15% de la producció de llum.
L’aposta per l’energia eòlica situa aquest país en les posicions capdavanteres del continent, amb permís de Sud-àfrica i Kènia, per adaptar-se a l’energia verda i no dependre tant dels combustibles fòssils.
Ara bé, la inauguració del parc no s’escapa de la polèmica, perquè part de la població d’aquesta regió a uns 80 quilòmetres al nord de Dakar, la vital capital senegalesa, rebutgen el projecte mastodòntic i es queixen que s’ha fet a costa de treure als pagesos terra per conrear.
“No ens aporta res de significatiu”, es queixava Ngane Sall, un jove resident a la cadena francòfona TV5 Monde. Els enormes pals, de 117 metres d’altura, ocuparan 67 hectàrees i perquè siguin accessibles s’han hagut de construir gairebé 40 quilòmetres de vials i carreteres per la zona.
Entre les queixes més comunes hi ha l’escassa compensació que han tingut els petits propietaris de la terra per on passen les turbines:155 francs CFA per metre quadrat expropiat, al canvi 0,19 euros, segons recull el diari francès Le Monde citant afectats. “Es pot guanyar fins a dos milions de CFA a l’any plantant síndries i ara, amb les carreteres i els pals, els camps s’han convertit en una zona polsegosa”, es lamenta un home sense identificar al rotatiu.
Una companyia europea
El malestar de la ciutadania s’aplega al voltant de l’organització Taxawu Taïba, que ha liderat les protestes per exigir a les autoritats senegaleses més transparència per explicar el contracte amb la companyia europea Lekela, que ja ha posat en marxa el megaprojecte del llac Turkana, a Kènia, amb 365 turbines eòliques.
El del Senegal té un pressupost total de 342 milions d’euros i l’empresa s’ha compromès a col·laborar amb els agricultors locals i a donar-los ajuda i formació sobre tècniques de jardineria de mercat. Però els activistes reclamen que l’empresa pagui per les destrosses que ha ocasionat la construcció del parc i que la promesa de contractació de la població local per treballar-hi sigui real, perquè sostenen que als que contracten els acomiaden pocs dies després, segons denuncia l’edició senegalesa de la web SenePlus.
Per tractar de posar calma, Lekela ha promès una inversió de 18 milions d’euros per a la construcció d’infraestructures comunals, com un mercat, una sala amb ordinadors per a l’escola de secundària o per millorar la biblioteca pública.
La inauguració de la primera fase del projecte coincideix amb les protestes per l’últim increment del preu de l’electricitat. Al novembre, la factura de la llum es va encarir un 10%. En aquest sentit, el president Macky Sall ha afirmat que intentarà un abaratiment i s’ha mostrat ferm en la convicció que el Senegal ha de seguir la via de la descarbonització de la seva economia.
