Setmana clau per a Snowden després de l'oferiment d'asil de tres països de l'Amèrica Llatina

Bolívia, Nicaragua i Veneçuela afirmen que esperen que l'extècnic de la CIA i la NSA els digui on es vol instal·lar

Edward Snowden. EFE
Efe
07/07/2013
3 min

BogotàBolívia, Nicaragua i Veneçuela esperen des d'avui que Edward Snowden respongui a les seves ofertes d'asil, en una setmana clau en què l'Organització dels Estats Americans (OEA) debatrà el tracte donat per països europeus al president bolivià, Evo Morales. Mentrestant, Rússia busca treure's de sobre tan aviat com pugui l'extècnic de la CIA que ha revelat el cas d'espionatge massiu.

Morales i els seus homòlegs de Nicaragua, Daniel Ortega, i de Veneçuela, Nicolás Maduro, han ofert per separat acollir Snowden, que és buscat pels Estats Units acusat d'espionatge i que fa dues setmanes que és a la zona de trànsit de l'aeroport de Moscou.

"Estem esperant aclarir aquest dilluns si ell [Snowden]) ratifica la seva disposició d'asilar-se a Veneçuela. En segon lloc, haurem d'entrar en contacte amb el govern de la Federació Russa (...)", va dir dissabte el canceller veneçolà, Elías Jaua.

Les ofertes s'han anat produint després d'una setmana en què, segons Bolívia, els governs de França, Itàlia i Portugal van impedir el vol i l'aterratge de l'avió de Morales, que tornava al seu país des de Rússia, per la sospita infundada que l'extècnic de la CIA era a bord.

La Paz també ha involucrat Espanya en l'incident, en assenyalar que el seu ambaixador a Viena va intentar pujar a l'avió per comprovar si hi havia el fugitiu.

El tracte donat al líder bolivià a Europa va desencadenar la indignació a l'Amèrica Llatina, on diversos governs el van rebutjar i van reclamar explicacions, mentre Colòmbia feia una crida a evitar una crisi diplomàtica amb el vell continent.

El Consell Permanent de l'Organització d'Estats Americans (OEA), de la qual també formen part el Canadà i els Estats Units, es reunirà aquest dimarts en una sessió extraordinària a Washington per analitzar i debatre l'incident de l'avió del president de Bolívia.

Morales va dir dissabte que "en protesta" pel tracte rebut estava disposat a acollir Snowden a Bolívia, tot i que el govern nord-americà ha advertit de les conseqüències negatives de fer aquest pas.

"No tenim por", va emfatitzar el cap d'estat bolivià, que, igual que els seus homòlegs de l'Equador –Rafael Correa–, Veneçauela –Maduro– i Nicaragua –Ortega–, ha denunciat en diverses ocasions el que denomina "atropellaments i prepotència imperial" de Washington.

"L'eventual acollida a Snowden en qualsevol país de l'Amèrica Llatina plantejaria un problema polític amb els Estats Units, si bé jurídicament els estats tenen tot el dret de concedir o negar un asil", ha dit a EFE l'analista colombià Enrique Serrano.

"Acollir una persona acusada de revelar dades reservades d'intel·ligència crearia, a més a més, un precedent incòmode i complicat, fins i tot per als països que li concedissin l'asil", apunta Serrano, professor de relacions internacionals de la universitat privada del Rosario de Bogotà.

L'analista Alejo Vargas, professor de ciències polítiques de la universitat estatal Nacional de Colòmbia, assenyala que l'eventual trasllat de l'extècnic de la CIA des de Moscou representaria un problema logístic, després del que ha passat amb el president Morales a Europa.

"En tot cas, el senyor Snowden és subjecte de refugi i pot ser acollit per algun país", diu. I afegeix que els Estats Units "utilitzen com volen la figura de l'asil".

Segons l'analista, aquesta conducta nord-americana es va fer evident amb el cas de l'anticastrista i antic agent de la CIA Luis Posada Carriles", reclamat per Cuba i Veneçuela i acusat d'haver comès actes de terrorisme.

Posada Carriles, de 85 anys i cubà nacionalitzat veneçolà, és a Miami (EUA) des de l'abril del 2011, després de ser absolt d'onze càrrecs de perjuri, frau i obstrucció de procediment per haver mentit en la seva sol·licitud d'asil polític i de ciutadania nord-americana després d'un judici a Texas.

"L'eventual acollida a Snowden en algun país de l'Amèrica Llatina representaria un tema de relacions de poder, després que potències com la Xina i Rússia preferissin no actuar com a protagonistes en aquest cas o deslligar-se d'ell tan aviat com sigui possible", sentencia Vargas.

stats