El #MeToo africà contra "l'apartheid professional"

Una investigació de la Unió Africana demostra abusos sexuals a les treballadores i funcionàries

Foto de família dels líders africans,  en la creació  de l’Acfta,  a Kigali.
èlia Borràs
23/11/2018
3 min

BarcelonaEl #MeToo arriba a l'Àfrica. Treballadores de la Unió Africana trenquen el silenci i denuncien que pateixen abusos sexuals que les aboquen al que consideren un "apartheid professional" en una organització que aplega els 55 països del continent i que està copada en la immensa majoria per homes. Després que al mes de maig 37 dones d'aquesta institució, equiparable a la Unió Europea, fessin públic un document en què explicaven els casos d'abús sexual que patien, la mateixa UA va obrir una investigació per aclarir-ne els fets. L'auditoria interna demostra com les funcionàries són pressionades a mantenir relacions sexuals a canvi de llocs de treball.

Les dones joves amb contractes temporals o becàries són les que estan més exposades a patir abús sexual per part dels seus superiors. Aquest fet es deu a l'abús que fan alguns homes de la seva posició laboral, situats en llocs de comandament. Per exemple, el poder que tenen alguns funcionaris de poder oferir un contracte laboral fa que demanin a aquestes dones sotmetre's a tenir sexe a canvi de feina. Així doncs, la validesa d'una dona d'accedir o no a un lloc de treball pot dependre d'un cas d'abús, més que del seu mèrit professional. Tal com revela l'informe, el xantatge laboral és la base de la discriminació a la qual estan sotmeses les treballadores de la UA.

Malgrat tot, només s'ha publicat una part del document, ja que conté "detalls condemnatoris" d'almenys 44 casos que impliquen alts funcionaris de la comissió, ha declarat el seu president, Moussa Faki Mahamat. És per això que diferents treballadores han declarat al diari sud-africà 'Mail & Guardian' la seva frustració i preocupació perquè aquest informe no es quedi només en una conversa o un simple comunicat de la UA. El col·lectiu ha especificat que s'haurien de prendre mesures immediates, tot i que, de moment, no hi ha una intenció clara, des del moment en què no s'ha publicat l'informe complet per protegir els polítics i diplomàtics que han perpetuat la violència masclista dins la institució.

La investigació –liderada per Bineta Diop, enviada especial per a les Dones, la Pau i la Seguretat– va sorgir arran de l'escàndol sexual que va sortir a la llum després que el diari sud-africà 'Mail & Guardian' revelés al maig les denúncies. El 7 de maig el president de la UA va negar haver rebut cap queixa, tot i que va prometre que "estudiaria els fets fins al final.

El president de la UA ha assegurat que no permetrà que es discrimini les dones sota la seva responsabilitat, ja que la paritat entre sexes dins de l'administració és vital. Per això, Mohamat vol restablir una política de tolerància zero a les violències establertes dins la institució. A més, ha afegit que hi hauria repercussions i mesures de càstig per als responsables dels abusos.

#JoTambé

L'Àfrica no és l'únic continent que s'alça per denunciar les violències masclistes i fer públic l'assetjament sexual que reben les dones dins les institucions polítiques. Els casos es repeteixen a nivell mundial.

Als Estats Units el mitjà 'The New York Times' publicava l'octubre de l'any passat un informe en què veus individuals de dones denunciaven els abusos que havien patit per part del prestigiós productor de Hollywood Harvey Weinstein.

Una treballadora del Parlament Europeu narrava al diari 'The Sunday Times' com un eurodiputat de 60 anys –de qui no revela el nom– la va assetjar sexualment dins d’un dels ascensors de l’Eurocambra. El tabloide britànic va denunciar en un reportatge casos d’abusos sexuals al Parlament Europeu per part de diputats. L’article citava el testimoni de 12 víctimes –dones joves i amb estudis universitaris, un perfil habitual a l’Eurocambra– i exposava públicament un problema que era “de domini públic”.

Al Brasil les dones es van unir per protestar contra l'actual president misogin Jair Bolsonaro sota el lema #Elenao [Ell no]. Elles van ser la cara pública de la resistència contra Jair Bolsonaro i l'avenç de la ultradreta a la presidència del país llatinoamericà.

stats