“No vull sentir-me més com un titella de Trump”

WashingtonCom qui es desvetlla després d’una migdiada massa llarga i ho veu tot a través d’una nebulosa, Washington semblava no despertar mai de les festes de Nadal. Letàrgica, la capital va estar durant gairebé tot el mes de gener en un estrany entreson, gairebé sense trànsit, amb el metro mig buit i el centre a mig gas. Taxistes i conductors de VTC es queixaven de la falta de clients en una ciutat en què al voltant de cent mil funcionaris es van veure afectats pel tancament del govern fins que aquesta setmana la ciutat ha recuperat el seu pols i la vida ha tornat als carrers. L’Eddie, conductor d’Uber, ho celebrava: “Així és com m’agrada!”

L’alleujament és evident entre molts funcionaris i contractistes després de 35 dies de tancament parcial del govern, el més llarg de la història. L’Alissa deixarà de passejar gossos, la Julie deixarà de fer hores extres com a caixera i la Fushcia deixarà de conduir Lyft per poder guanyar-se uns dòlars. Totes tres han tornat als seus llocs de treball, però no les tenen totes. El final del shutdown té una data de caducitat propera si republicans i demòcrates no satisfan Donald Trump amb diners per al seu mur amb Mèxic. Si en tres setmanes no hi ha acord -llevat que el president topi definitivament per declarar l’emergència nacional-, el govern es tornarà a tancar. Per això, l’Alissa diu: “No faig plans més enllà del 15 de febrer”.

L’obstinació de Trump ha tingut conseqüències. L’Oficina de Pressupostos del Congrés calcula que li ha costat al país uns 11.000 milions de dòlars, dels quals 3.000 són irrecuperables. Larry Kudlow, assessor econòmic de la Casa Blanca, va treure ferro a l’informe i es va negar a reconèixer unes pèrdues que pràcticament doblen el pressupost que el president reclama per al mur. La seva tardana capitulació ha deixat una important empremta en l’economia, però sobretot en els treballadors.

Es jubila pel tancament

Per a Charles M. Smith, el perjudici és definitiu. Emocional, perquè és un dels pocs nord-americans que diuen que tenen capacitat d’estalvi. Però el shutdown l’ha afectat fins al punt que ha pres la decisió de jubilar-se anticipadament. Treballador de l’agència tributària durant 32 anys, lamenta que l’actual administració li ha fet “perdre l’orgull” que sentia com a funcionari, l’“honor i la dignitat” del servei públic. La retòrica presidencial i dels republicans “m’ha trencat el cor”, diu. Tant és així que, en conversa amb ARA, es posa a plorar mentre es pregunta: “Algú m’escolta o a algú li importa?” Smith no volia acabar així la seva carrera, i fins i tot renuncia a una pensió més alta marxant amb 59 anys. “Però no vull sentir-me més com un titella”, afirma.

Per al Melvin, en canvi, l’efecte del tancament de govern ha estat el contrari: “M’ha servit per adonar-me de com crec en la feina que faig” i “reflexionar sobre com estic de compromès amb el servei públic”, diu. Com l’Alissa (cap dels dos diu el cognom), treballa al Cos de Pau dels EUA. Irònicament, la seva missió és “construir ponts” amb altres països, de manera que l’Alissa reconeix que és “frustrant” comprovar que la política del govern serveix per al contrari: “Allunyar la gent”. En els quatre anys que va treballar a Mèxic va comprovar “com afecta les persones la retòrica que es fa servir als EUA”.

El neguit d’un treballador del Cos de Pau en l’era Trump no és diferent de la d’un treballador de l’Agència de Protecció Ambiental en temps de liquidació de les mesures contra el canvi climàtic aprovades per l’administració Obama. En aquesta agència ha tornat al seu lloc de treball Fushcia Hoover, investigadora a l’oficina de Cincinnati. Igual que Julie Burr, administrativa del departament de Transport a Kansas City, Hoover no és funcionària sinó contractista, per la qual cosa difícilment recuperarà els diners perduts en 35 dies. Burr, que va recaptar 12.000 dòlars en ajudes a través d’un crowdfunding solidari, va haver de cancel·lar diverses de les cobertures de la seva assegurança de salut.

Amb aquest panorama, costa de creure que, com va dir Trump, els funcionaris “no només no s’han queixat” (ignorant així les diverses manifestacions de les últimes setmanes), sinó que donaran suport “en molts casos” a la seva croada pel mur. Cap dels entrevistats per l’ARA coneix ningú que ho hagi fet.