França

Els sindicats a França amenacen amb tallar la llum als rics per protestar per les pensions

El govern aprova el projecte de llei que allarga l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys

Manfiestació a París contra la reforma de les pensions, dissabte 21 de gener, dos dies abans de la seva aprovació.
24/01/2023
3 min

ParísLa reforma de les pensions està inflamant França. Ignorant les multitudinàries protestes al carrer, el govern francès manté el pols: ha aprovat aquest dilluns el projecte de llei de la reforma, que allarga l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys. El president de França, Emmanuel Macron, està disposat a fer petites modificacions del text durant el tràmit parlamentari, però ha deixat clar que no cedirà ni un mil·límetre en l'augment de l'edat de jubilació. "Renunciar a allargar-la fins als 64 anys seria renunciar a l'equilibri del sistema de pensions", ha advertit aquest dilluns el ministre de Treball, Olivier Dussopt.

Els sindicats estan en peu de guerra i després de la vaga de dijous passat, ja han convocat una nova vaga general per al 31 de gener, dies abans que el projecte de llei comenci a examinar-se a l'Assemblea Nacional. Els agents socials, però, volen fer encara més soroll i estudien altres protestes més contundents per cridar l'atenció sobre una reforma que consideren injusta. Una de les propostes que està sobre la taula és la de fer talls d'electricitat d'algunes hores a les cases de persones molt riques. "Caldria fer viure als multimilionaris durant unes hores, o alguns dies, la situació que viuen milions de llars que pateixen precarietat energètica, llars a qui s'ha tallat el subministrament elèctric", ha explicat a la cadena RTL el secretari general de la CGT, Philippe Martinez.

Abans de la vaga general del 19 de gener, la CGT ja va amenaçar amb tallar la llum als polítics favorables a la reforma de les pensions, però finalment no ho va fer. El govern ha advertit els sindicats que una acció d'aquest tipus és il·legal. "Hi ha una sèrie d'iniciatives que s'estan plantejant i anunciant que no són una acció de protesta militant, sinó que poden ser un delicte", ha assegurat el titular de Treball. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ja va dir la setmana passada que seria una acció "absolutament escandalosa" i "inacceptable".

Accions amb visibilitat

Amb tot, el secretari general de la CGT ha arribat a posar fins i tot algun exemple de persones a qui podrien anar adreçats els talls elèctrics, com ara el magnat de la comunicació Vincent Bolloré, president del grup Vivendi, que integra mitjans de comunicació com Canal+, CNews o Europe 1. ¿Com seria possible tallar la llum a llars concretes? El sindicat no n'ha donat detalls, però els responsables de la CGT del sector energètic asseguren que és viable.

El secretari general de mines i energia del sindicat, Sébastien Menesplier, ha explicat a BFMTV que es decidirà en una assemblea general quines accions porten a terme. Entre les possibilitats, a més a més dels talls de llum a multimilionaris, hi ha la del restabliment del subministrament a llars vulnerables a les quals la seva companyia ha tallat l'electricitat. "La vaga està bé, però no és suficient. Hem d'actuar i prendre accions que tinguin visibilitat, que tinguin un impacte", ha declarat Menesplier.

Malestar social

En els últims dies hi ha hagut dues jornades de grans manifestacions –la de dijous va fer sortir al carrer més d'un milió de persones a tot França– i una vaga general. Segons una enquesta recent, gairebé 7 de cada 10 francesos no volen que s'allargui l'edat de jubilació. El malestar social és evident. Sindicats i ONGs denuncien que fer treballar més anys els ciutadans afecta especialment les persones més vulnerables. "La principal injustícia d'aquesta reforma és que afectarà més les persones més pobres i les feines més precàries", adverteix Oxfam França.

La reforma també compta amb una gran oposició política. A l'Assemblea Nacional només té el suport dels partits del grup presidencial i del grup de la dreta tradicional, Els Republicans (LR), amb qui Macron ha negociat el text. Però tant els partits d'esquerres com d'extrema dreta s'hi oposen. La tramitació parlamentària, que començarà el 6 de febrer, s'anuncia complicada i tensa. El govern vol que la llei entri en vigor a l'estiu i farà el possible perquè la tramitació sigui tan curta com sigui possible. L'oposició no li posarà les coses fàcils: el més probable és que partits saturin d'esmenes el debat del projecte de llei per ajornar la votació, una tècnica de bloqueig que ha estat habitual des de l'inici d'aquesta legislatura.

stats