El Sinn Féin, a un pas d’encapçalar el govern a Irlanda
Els republicans exploren una aliança d’esquerres i demanarien un referèndum per unificar l’illa
LondresEl Sinn Féin (SF) ha començat a contactar amb els partits més petits del nou Parlament irlandès, sorgit de les eleccions d’aquest dissabte, per poder formar govern per primer cop en la història de la república. Minuts després de la mitjanit de dilluns a dimarts s’han declarat els últims resultats de les circumscripcions que quedaven per comptabilitzar i la proporció de la victòria dels republicans sobre les dues tradicionals formacions de l’statu quo, el Fianna Fáil (FF) i el Fine Gael (FG), resulta encara molt més significativa del que les projeccions fetes en el moment de tancar els col·legis electorals indicaven.
Així, amb els 160 escons declarats, el SF que lidera Mary Lou McDonald, l’hereva de l’històric dirigent Gerry Adams, ha obtingut 37 escons, i el 24,53% del vot popular quant a primera preferència. El partit de dreta moderada Fianna Fáil ha aconseguit un escó més, 38, però només el 22,18% de vots, sempre en la primera opció; i el Fine Gael, del derrotat primer ministre en funcions, Leo Varadkar, n’ha obtingut 35, i el 20,86% dels sufragis. En relació amb les últimes eleccions del 2016, el Sinn Féin ha guanyat 14 diputats, el Fine Gael n’ha perdut 15 i el Fianna Fáil 6.
La victòria en percentatge de vots del Sinn Féin, sense precedents en la història política del país, hauria sigut també en escons si el partit hagués presentat candidats per als 160 districtes en joc, en les 39 circumscripcions en què es divideixen els vint-i-sis comtats de la república. Només les característiques del sistema electoral irlandès –que barreja el proporcional de la regla D’Hondt més transferència de vots per ordre de preferència de candidats–, en què s’assignen escons també a partir dels sufragis de les segones, terceres, quartes i successives opcions, tenint en compte els candidats per ordre de prioritat dels ciutadans, expliquen per què el Fianna Fáil, que dirigeix Micheál Martin, té un diputat més que els republicans.
En tot cas, el Sinn Féin està en condicions d’explorar una aliança multicolor amb els petits partits d’esquerra perquè, amb els números d’aquests últims –que també han soscavat molt les expectatives de Fianna Fáil i Fine Gael–, podrien arribar a la majoria absoluta de 81 diputats. Així, els Independents pel Canvi han obtingut 21 escons (15,39% de vots de primera preferència), els Verds 12 (7,13%), els laboristes 6 (4,38%), els socialdemòcrates 6 (2,90%) i el partit Solidaritat, la Gent Abans que el Benefici (SPBP) 5 (2,63%).
Feina davant la Unió Europea
Hores abans que se sabessin els resultats definitius, aquest dilluns a la tarda Mary Lou McDonald afirmava en una entrevista a la televisió pública del país: “Potser seré la pròxima taoiseach [primera ministra en gaèlic]”: “Els resultats demostren que la gent vol polítiques diferents, nous polítics i un govern millor, i crec que el Sinn Féin en serà el nucli. Vull plantejar la formació d’un govern sense el Fine Gael ni el Fianna Fáil”. Els resultats electorals li donen opció de fer-ho tot i que ningú ho sospitava, malgrat la complexitat que pot suposar bastir una administració tipus arc de Sant Martí.
En una altra entrevista a la BBC dilluns a la tarda, hores abans que es declaressin tots els escons, Mary Lou McDonald havia assegurat que un govern comandat pel Sinn Féin posaria en marxa els preparatius per fer un referèndum d’unificació de l’illa, i demanaria al primer ministre britànic, Boris Johnson, que fes el mateix als sis comtats d’Irlanda del Nord. “Deixant de banda les eleccions, tens el Brexit, un canvi demogràfic i el fet que la majoria unionista s’ha perdut al nord al llarg de les últimes eleccions, per tant [el referèndum d’unificació] és la direcció cap a on ens encaminem. Qualsevol que estigui en contacte amb quina és la dinàmica política de l’illa ho sap. I seria una irresponsabilitat de polítics de qualsevol banda amagar el cap sota l'ala. El nou govern ha de començar-ne els preparatius, qui sigui que l’encapçali els ha de començar. I el mateix han de fer a Londres".
S’acabi concretant o no un ara gens improbable govern liderat pels republicans, en la mateixa entrevista Mary Lou McDonald també assegurava que Dublín ha de treballar perquè la Unió Europea (UE) faci feina en favor dels interessos de l’illa i de la seva reunificació. “La Unió Europea ha de posicionar-se en relació amb Irlanda de la mateixa manera que va donar suport a la reunificació d’Alemanya o seguint la visió positiva que té sobre la reunificació de Xipre. Per a tothom que es preocupi per aquest país i la seva gent, és ben senzill dir que la partició i la divisió han sigut un desastre”.
Un govern del Sinn Féin a Dublín afegiria un altre gran maldecap a Boris Johnson, que veu com des d’Escòcia ja s’està demanant un segon referèndum d’independència i que ara pot veure amenaçada per un altre flanc, el d’Irlanda del Nord, la integritat del Regne Unit. El Brexit pot començar a passar factura al Regne Unit abans del que molts es pensaven.