La victòria de l'SNP a Escòcia augura un xoc frontal entre Sturgeon i Johnson
La primera ministra anuncia per a la setmana vinent un pla detallat per fer el segon referèndum
LondresNicola Sturgeon ha trigat molt poc a posar les cartes damunt la taula. Des d'Edimburg, aquest divendres al migdia s'ha adreçat directament al guanyador de les eleccions, el primer ministre, Boris Johnson, per advertir-li que la setmana que ve el seu govern presentarà el pla detallat per al "cas democràtic de la transferència de poders per habilitar un [segon] referèndum [d'independència], més enllà de qualsevol recurs legal".
Sturgeon considera que el resultat de l'SNP a Escòcia, on ha obtingut 48 dels 59 escons en joc, en "reforça i renova" el mandat per tirar-lo endavant, motiu per la qual Johnson no té "cap dret" per oposar-s'hi, ha dit. Però el primer ministre britànic també ha estat ràpid a reaccionar, i ha trucat Sturgeon per reiterar-li, "el seu ferm compromís a enfortir la unió". Segons el portaveu de Downing Street Johnson "ha deixat clar fins a quin punt s'oposa a un segon referèndum d'independència, posant-se al costat de la majoria del poble d'Escòcia que no vol tornar a la divisió i a la incertesa" i alertant que el resultat el referèndum de 2014 "va ser decisiu i s'ha de respectar".
Amb tot, la primera ministra del país ha deixat molt clar que es tracta del "dret del poble d'Escòcia". "Els escocesos han parlat –ha seguit– i ara és hora de decidir el nostre propi futur". "No es tracta de demanar permís a Boris Johnson o a qualsevol altre polític de Westminster. No és simplement una demanda que jo o l’SNP estem fent. És el dret de la gent d'Escòcia, i tu [Johnson], com a líder d'un partit derrotat a Escòcia, no tens dret a intervenir-hi".
L'SNP ha tingut al centre de la seva campanya un doble missatge: d'una banda, aturar el Brexit; de l'altra, la demanda del segon plebiscit. A hores d'ara, tot i continuar sent el partit dominant a Escòcia, posició que manté des del 2007, amb la primera victòria electoral d'Alex Salmond en les eleccions nacionals, no sembla que estigui en condicions d'aconseguir cap dels dos objectius que s'havia marcat.
Primer, perquè Escòcia es trobarà fora de la Unió Europea (UE) el 31 de gener, juntament amb la resta del Regne Unit. Segon, perquè Johnson s'oposarà per tots els mitjans al fet que Westminster concedeixi a la cambra de Holyrood el permís per celebrar la consulta, legal i vinculant com la del 2014.
Divendres a la matinada, Sturgeon va admetre que no "tothom que ahir [per dijous] va votar l'SNP necessàriament donarà suport a la independència, però hi ha hagut un important suport en aquestes eleccions al fet que Escòcia en tingui l'opció". "I així com Boris Johnson ara té el mandat de treure Anglaterra de la Unió Europea, ha d'acceptar que jo tinc el mandat d'oferir a Escòcia un futur alternatiu", ha afegit. D'aquesta manera, Sturgeon i Johnson caminen decididament cap a un xoc constitucional.
La paradoxa de l'enemic com a aliat
L'SNP pot sentir-se satisfet amb els resultats obtinguts. Al posar al centre de la campanya no només barrar el pas al Brexit, sinó també la demanda del segon plebiscit, feia una aposta d'alt risc. Els ciutadans no independentistes podien haver refusat l'opció i afavorir les posicions unionistes. No ho han fet, i això ha castigat tant els laboristes com els tories.
A partir de la setmana vinent, doncs, quan Sturgeon presenti el seu pla, Boris Johnson començarà a dir no. La carta que arribi a Downing Street quedarà sense obrir, a la safata de sortida del correu, amb una nota al sobre que dirà: "Retorneu-la a la remitent".
Aleshores Sturgeon podrà argumentar que el premier nega el democràtic dret que els escocesos decideixin el seu futur. Una paradoxa absoluta. Perquè malgrat que Sturgeon s'ha afartat de repetir que no volia un govern tory a Londres, aquest és el millor escenari per als seus interessos. Anglaterra en una direcció i Escòcia en una altra. No necessita gaires més raons per insistir-hi. I l'únic que farà la negativa continuada de Londres serà atiar-ne el desig des d'Escòcia, encara que no es pugui garantir que el sí a la independència s'aconseguiria fàcilment. Perquè si s'obre la veda del debat, caldrà discutir moltes circumstàncies: des del possible reingrés d'Escòcia a la Unió Europea fins a quina moneda faria servir l'hipotètic nou estat.
El que sempre ha descartat Sturgeon, però, és la via unilateral. Seria menystenir l'Acord d'Edimburg del 2012 entre David Cameron i Alex Salmond, que va posar les bases i va establir precedent perquè els escocesos es puguin pronunciar un altre cop, com ja van fer el 18 de setembre del 2014.
El periodista i escriptor del Financial Times Simon Kuper ha fet aquest matí de divendres una piulada que pot ser qualificada de clarivident o agosarada, segons el gust, sobre quina serà la dinàmica entre Edimburg i Londres a partir d'ara. Hi deia: "Un resultat més probable que el d'Escòcia assolint la independència en els pròxims cinc anys és que es converteixi en Catalunya: protestes, ira i polarització creixent, a mesura que el govern central es negui a permetre el referèndum".
Potser té raó, o potser no. Però el que és evident és que Johnson s'ha convertit a hores d'ara en el millor aliat de l'SNP per, si més no, revalidar la majoria en les eleccions nacionals del 2021.