Sturgeon posa en marxa el procés del segon referèndum d'independència

LondresAbans que acabi aquesta setmana, Nicola Sturgeon farà públic el "detallat pla del cas democràtic" d'Escòcia per celebrar un segon referèndum d'independència. Un pla que, segons les seves paraules, anirà "més enllà de qualsevol desafiament legal". Així, aquest dimarts a la tarda, en un discurs pronunciat al Parlament de Holyrood (Edimburg), la primera ministra del país ha iniciat el procés per tirar endavant l'anunci que va fer la matinada de divendres passat, després que es coneguessin els resultats electorals i es tingués constància tant de la incontestable victòria de Boris Johnson al Regne Unit com de la del Partit Nacional Escocès a les circumscripcions d'Escòcia. Al Parlament, Sturgeon ha demanat a tots els partits complicitat perquè siguin els escocesos els que decideixin el futur del país.

Pràcticament al mateix temps que el primer ministre Boris Johnson jurava el càrrec, aquest dimarts a la tarda al Parlament de Westminster, Sturgeon afirmava al d'Edimburg: "Els conservadors han perdut 17 eleccions generals consecutives a Escòcia des del 1959. Malgrat això, ens trobem davant d’un govern conservador majoritari que aplicarà un manifest que Escòcia ha rebutjat. A més, el 74% dels vots a Escòcia s'han repartit entre partits que han donat suport a la permanència a la UE. Però, independentment de la nostra voluntat, se'ns en deixarà fora. Aquest dèficit democràtic no és només indesitjable, sinó que també és completament insostenible [...]. Hem de tenir el dret de plantejar l’alternativa de la independència", ha dit.

A banda de presentar el pla esmentat, aquesta setmana la cambra d'Edimburg també votarà l'última fase del projecte de llei de referèndums d'Escòcia, que posarà en marxa el marc d’una futura consulta. I immediatament després, Sturgeon demanarà oficialment per escrit a Downing Street la transferència dels poders que la farien legal i vinculant.

El pla de Sturgeon, però, topa amb el de Johnson, que s'ha negat reiteradament a la celebració del segon plebiscit. El xoc institucional és del tot inevitable i el pols que mantindrà l'independentisme amb Londres estarà orientat a demostrar el caràcter no democràtic de la posició britànica.

La nova data per al trencament caòtic

El que també és inevitable és que aquest dimarts s'hagi tornat a posar damunt la taula l'amenaça d'una sortida desordenada del Regne Unit de la Unió Europea (UE) si el 31 de desembre de l'any vinent Brussel·les i Londres no han ratificat un acord de lliure comerç. Una possibilitat que ha fet caure el valor de la lliura fins a un 1,3%, que ha perdut així tot el que havia recuperat amb la victòria de Johnson.

La raó és que un dels primers anuncis fets pel nou govern és que aquest divendres, quan es torni a presentar en segona lectura el projecte de llei de sortida de la UE, s'hi inclourà una clàusula que prohibirà allargar la transició més enllà del final de l'any que ve. Fins ara, el pacte de divorci preveia la possibilitat que la transició s'allargués, de mutu acord, fins a finals del 2021.

En aquest sentit, les institucions comunitàries temen que es repeteixi la història. Conscients que l'acord de retirada ha costat déu i ajuda de tirar endavant, la UE veu complicat aconseguir pactar aquest tractat comercial (molt més complex) en només onze mesos, informa Júlia Manresa des de Brussel·les.

Així ho ha explicat aquest dimarts el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis: "Estem preocupats perquè el període per negociar un acord comercial serà molt limitat i, en efecte, serà molt problemàtic mantenir negociacions i arribar a un acord sobre un pacte comercial integral. Per tant, haurem de veure què es pot aconseguir durant aquest període de temps". Dombrovskis ha anticipat que amb un calendari tan rígid hi haurà coses que quedaran "fora".

Aquelles àrees no incloses a l'acord es regirien per les normes de l'Organització Mundial del Comerç. Tot i així, el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, ha assegurat a Euronews que la Unió farà el "màxim" per assegurar-se que les dues parts tanquen la seva futura relació abans de la data imposada per Londres. El no-acord no serà mai l'opció de la UE, ha recordat Barnier.

Una altra de les conseqüències de l'encotillament autoimposat per Londres –malgrat que el que s'aprova per llei es podria tornar a modificar esmenant-la– és que, o bé Londres s'acosta molt als estàndards reguladors de la Unió per facilitar al màxim l'acord, o bé se'n separa radicalment, extrem que preocupa, i molt, la indústria manufacturera britànica.

Sam Lowe, del Centre for European Reform, ha assegurat a BBC Radio4 que "no és impossible" que s'arribi a un acord a finals de l'any vinent, però, en qualsevol cas, això requerirà que Londres faci "concessions a la UE". A hores d'ara, però, aquesta opció sí que sembla impossible. En tot cas, la sòlida majoria que té Johnson, i el crèdit guanyat la setmana passada, li facilitaran canvis inesperats de rumb. L'aposta del premier és clara, però. Una nova data límit al calendari farà que Brussel·les es concentri en arribar a temps i girar full del malson del Brexit.