Sturgeon vol que el Parlament escocès pugui convocar el referèndum d'independència sense permís de Londres
Veus del laborisme escocès atorguen legitimitat a la demanda d'un nou plebiscit
LondresEls resultats electorals del Partit Conservador a Escòcia –6 escons sobre 59– generen "un mal de cap important per al primer ministre britànic", Boris Johnson. Són paraules del professor de ciència política William McDougall, de la Glasgow Caledonian University, hores després que es coneguessin les dades de les circumscripcions del país. I la setmana que s'obre aquest dilluns ho deixarà en evidència, quan la primera ministra, Nicola Sturgeon, faci efectiva la seva demanda de poders perquè el Parlament escocès celebri un segon referèndum d'independència. Sturgeon assegurava divendres que té enllestit el pla, que anirà més enllà de "qualsevol recurs legal".
En aquesta ocasió, però, d'acord amb les anàlisis fetes per l'Institute for Government que esmenta la premsa escocesa aquest cap de setmana, Sturgeon optarà perquè l'autorització a la cambra d'Edimburg per tirar endavant la consulta sigui transmesa de manera definitiva, a diferència de la cessió temporal que va tenir lloc quan es va signar l'Acord d'Edimburg, el 2012, entre David Cameron, llavors primer ministre britànic, i l'homòleg escocès Alex Salmond. Aquell pacte obligava a celebrar el plebiscit abans del 31 de desembre del 2014.
La presumpció de la investigadora Jess Sergeant, de l'esmentat Institute for Government, és que Sturgeon demanarà els poders de manera permanent. La primera ministra "ha parlat molt sobre el fet que hauria de ser Escòcia qui decideixi [el seu futur]. Per tant, aquest argument porta a la conclusió que el poder sigui sempre competència del Parlament escocès", en comptes de ser cedit de manera temporal. En qualsevol cas, la negativa de Downing Street a qualsevol temptativa secessionista d'Edimburg està assegurada, com va informar una portaveu del premier, Boris Johnson, després que mantingués una conversa telefònica amb Nicola Sturgeon divendres a la tarda.
El no, no i no de Johnson no sembla acovardir Sturgeon. La primera ministra i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) ho ha tornat a recordar aquest dissabte, a primera hora de la tarda, quan s'ha reunit amb els nous parlamentaris electes del partit a la ciutat de Dundee, a cent quilòmetres al nord d'Edimburg. Després de fer-se la fotografia de rigor davant del Victoria & Albert Museum, Sturgeon ha exposat quines són les circumstàncies en què els conservadors es troben a Escòcia. "Tot i que, sens dubte, els tories s'enfurismaran contra aquesta realitat sempre que puguin, han d'acceptar-la i entendre-la. Han sigut rebutjats a Escòcia. Van sotmetre l'oposició a un referèndum d'independència a les urnes i han perdut percentatge de vot, han perdut més del 50% dels seus escons. Ha sigut una derrota catastròfica per als conservadors".
"L'impuls" que, d'acord amb les paraules de Sturgeon, ha cobrat la demanda del referèndum d'independència després dels resultats electorals de dijous també impacta en el debat sobre la reconstrucció del laborisme que ha seguit la desfeta soferta per Jeremy Corbyn. Diferents veus del partit, que comencen a intuir una dècada llarga de domini conservador a Westminster, han apuntat que el partit no pot girar l'esquena a un possible segon plebiscit. Més aviat el contrari. Ha sigut el cas d'Alison Evison, una de les veus locals més destacades del partit a Escòcia: "Per a mi és senzill: la democràcia ha de ser el nucli de tot el que fem. Recentment s’ha tornat fràgil, i l’hem de tornar a reforçar. Podem reforçar-la permetent que la veu d’Escòcia sigui escoltada a través dels seus processos formals, i això ha de suposar un referèndum d’independència".
Nicola Sturgeon ha aprofitat de seguida el comentari, en un intent de demostrar el caràcter ampli, no només reduït estrictament al nacionalisme independentista, de la demanda del segon referèndum. Sturgeon ha fet una postil·la al comentari d'Evison: "Malgrat que, per descomptat, no soc jo qui ha de decidir la direcció que ha de prendre el partit, no puc evitar pensar que el laborisme escocès faria bé d'escoltar veus raonables i raonades com les d'Evison".
La balança del poder polític a Escòcia evoca la situació amb què es va trobar Margaret Thatcher el 1987 després de les eleccions generals d'aquell any. La Dama de Ferro va aconseguir aleshores 379 escons, però va perdre més de la meitat dels que tenia a Escòcia i va passar de 21 a 10. No és gens estrany, doncs, que Sturgeon parli de la falta de mandat, i fins i tot de legitimitat, que Westminster té per a Edimburg. Entre altres raons perquè, com ha recordat la primera ministra, els tories han perdut percentatge de vot en relació amb el 2017, del 29% al 25%. La situació és encara molt pitjor per al laborisme, que ha perdut tots menys un dels 7 escons que va aconseguir en les eleccions del 2017.
En aquest context, ¿la posició de Boris Johnson de negar a Holyrood la transferència dels poders per celebrar un nou referèndum a Escòcia és sostenible en el temps? No. Ho argumenta el professor William McDougall: "Com més s'hi negui Londres sense oferir res a canvi, més reforçarà potencialment els nacionalistes escocesos, que es permetran acusar el primer ministre d'antidemocràtic." A més, també obligarà els unionistes escocesos a haver de triar entre l'statu quo i la independència. Johnson pot dir que no, però difícilment podrà suportar la pressió que rebrà.
Boris Johnson viatja al nord laborista que li ha donat la victòria
Boris Johnson ha afirmat aquest dissabte davant dels nous diputats del seu partit en antics bastions laboristes que ara són "servidors del poble". En un petit i controlat bany de masses, sobretot orientat a ser difós per la televisió i les xarxes socials, que ha tingut lloc en un club de criquet de l'antiga circumscripció de Tony Blair, Sedgefield, al comtat de Durham, al nord-est d'Anglaterra, Johnson els ha dit: "La nostra feina és servir la gent d'aquest país i complir les seves prioritats. Fer coses fantàstiques. El nostre país ha emprès una aventura meravellosa. Recuperarem la nostra confiança nacional i la nostra seguretat en nosaltres mateixos". Un discurs emfàticament nacionalista adreçat, bàsicament, a anglesos.