El Suprem bloqueja les restriccions a les celebracions religioses imposades a Nova York

BarcelonaL'elecció de la jutge Amy Barret com a membre del Tribunal Suprem, amb un procés de ratificació exprés en plena campanya electoral, comença a donar fruits a la causa de Donald Trump. No pas per a la seva causa perduda contra els resultats electorals, en què no hi ha cap opció que acabi arribant a l'alt tribunal com hauria somiat el president sortint, sinó per a la seva batalla particular contra els governadors estatals demòcrates que han imposat un tancament estricte per lluitar contra la pandèmia del covid-19.

Governadors com el de Nova York, Andrew Cuomo, que des del principi del brot s'ha destacat per la seva ferma gestió d'una pandèmia que es va cobrar un peatge molt alt a la ciutat la primavera passada. Una gestió que contrastava amb la del president del país i que els va convertir durant setmanes en contrincants polítics.

Ara el Tribunal Suprem dissenyat per Trump (hi ha nomenat tres jutges en els seus quatre anys de presidència, cosa que ha desequilibrat la balança en favor dels conservadors) ha bloquejat una de les mesures imposades per Cuomo per protegir el seu estat de la propagació de contagis, que continuen estenent-se sense fre: el límit d'aforament als centres de culte i les celebracions religioses.

En una decisió de 5 vots a 4, el Suprem ha eliminat les restriccions imposades per Cuomo que limitaven a deu persones els assistents en aquesta mena d'actes a les zones de l'estat pintades de "vermell" –les que tenen un índex de contagi més alt– i a 25 persones a les zones "taronja" –amb un índex de contagi elevat però no tan perillós–. Uns límits d'assistència que s'havien d'aplicar fins i tot en temples que tenien capacitat per a centenars de persones.

Llibertat de religió

La diòcesi de Brooklyn de l'Església catòlica, per una banda, i dues sinagogues i una associació ortodoxa jueva, per l'altra, van portar la mesura a la justícia. I el Tribunal Suprem els ha donat la raó, argumentant que ha de prevaldre la primera esmena de la Constitució dels Estats Units, que protegeix la llibertat d'expressió i la llibertat de religió.

Un argument del tot legítim però que contrasta amb les decisions que fins ara havia pres el mateix tribunal en casos gairebé idèntics, quan va haver de decidir sobre les restriccions imposades a les celebracions religioses a Califòrnia i Nevada. En aquella ocasió, quan en lloc d'Amy Barret encara hi havia al Suprem la jutge progressista Ruth Bader Ginsburg, que va morir al setembre, el tribunal va sentenciar per 5 vots a 4 en sentit contrari, a favor de mantenir les restriccions imposades pels estats.

En aquells casos el cap del Suprem, el jutge conservador John Roberts, va votar al costat de Ginsburg i va argumentar que decisions sobre la gestió de la pandèmia de covid-19 no haurien d'estar subjectes "a un poder judicial no elegit, al qual li falta el context, la competència i l'expertesa per valorar els riscos de salut pública". Aquest dimecres, Roberts també va votar en contra de bloquejar les restriccions. Però el veredicte final, que sí que les bloqueja, argumentava aquest cop que "no hi ha cap món en què la Constitució toleri els edictes executius amb codis de colors que reobren botigues de licors i botigues de bicicletes, però que mantenen la porta tancada d'esglésies, sinagogues i mesquites", en paraules del jutge conservador Neil M. Gorsuch.

Amb tot, la nova distribució de zones de risc a Nova York ja deixa les dues sinagogues demandants i totes les esgléses de la diòcesi de Broolyn fora de les àrees vermelles o taronges, de manera que les restriccions no se'ls haurien aplicat. Però el canvi de jurisprudència no deixa de ser significatiu, com una de les primeres decisions diferencials de la nova jutge Amy Barret, elegida precisament pel seu perfil ultracatòlic.

Acció de Gràcies en pandèmia

Tot i que l'epicentre de la pandèmia s'ha desplaçat cap al centre-oest dels Estats Units, amb Minnesotta, Iowa i Dakota del Nord entre els estats més afectats per aquesta segona onada, Nova York també està veient un creixement progressiu de la seva corba de contagis, amb 6.267 nous casos confirmats el 25 de novembre, la xifra més alta des de finals d'abril.

L'acceleració dels contagis es podria veure agreujada aviat, després que milions de persones no hagin fet cas de les crides dels científics i del mateix president electe Joe Biden, en el seu discurs oficial dimecres a la tarda, i s'hagin llançat a les carreteres i els aeroports per tornar a casa pel dia d'Acció de Gràcies. Almenys cinc milions de persones han passat pels controls de seguretat dels aeroports nord-americans des de divendres passat i molts milions més han optat pel cotxe per viatjar cap a la llar familiar, on aquest dijous celebren el tradicional dinar familiar. Unes xifres molt inferiors a les d'un any qualsevol, però que tot i així són un malson per a qualsevol epidemiòleg.